Extinció de lloguers a 31/12/2009

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa2

Article publicat el 22/1/2009

 

El 31 de desembre de 2009 és una nova data a tenir present i a recordar en matèria d’arrendaments.

La llei d’arrendament urbans de 1994, va establir un sistema complex, amb el que s’anèssin extingint els contractes de lloguer anteriors a la data de l’inici de la seva entrada en vigor (1/1/1995).

Aquest any, a 31/12/2009,  arriba l’hora per a alguns arrendadors,  d’alliberar-se d’un llogater imposat per la llei (quan diem imposat, volem dir un llogater al que, volgués el que volgués el propietari, la llei imposava en favor del llogater el dret a la pròrroga forçosa, encara que s’hagués pactat el contrari; si a aquesta situació hi afegim que en molts cassos el lloguer a banda d’envellir económicament, era congelat i no es podia actualitzar, el còctel d’injustícies és explossiu, aterrador i sofert  també injustament per a molts propietaris).

 Efectivament, la llei disposa que en els cassos d’arrendaments de locals en els que el llogater sigui una persona jurídica (societats en general), i no es dediqués l’any 1994 a activitats comercials,  els contractes s’extingiràn quan transcorrin quinze anys de l’entrada en vigor de la llei, en els cassos en què l’any 1994 paguèssin una quota d’IAE d’entre 85.001 i 130.000 Ptes. (es consideren locals aquells en els que es desenvolupen activitats comercials l’any 1994 es desenvolupessin activitat compreses dins la Divisió 6ª de l’Impost d’Activitats Económiques).

Hem de tenir present també que, quan en un local es desenvolupèssin l’any 1994 activitats per a les que corresponguèssin diferentes quotes, només es pendrà en consideració als efectes anteriors, la major d’elles.

Altrament, també cal considerar que és a l’arrendatari a qui correspon acreditar la quota que correspon al local i que en defecte de prova el termini de finalització serà de cinc anys (és a dir, s’hauria extingit l’arrendament, com a molts d’altres ja va passar, el 31 de desembre de 1999, i és el cas dels despatxos d’advocats, procuradors, administradors de finques, agents de la propietat immpobiliària, arquitectes, metges, professionals liberals en general i  els locals llogats per persones jurídiques, en aquest cas amb una superfície superior a 2.500 metres quadrats, o aquells en què es desenvolupaven activitats no comercials i es satisfès l’any 1994 un IAE superior a 190.000 Ptes.).

La llei exceptua d’aquesta situació als locals en que s’haguès produit un traspàs entre l’1 de gener de 1985 i el 31 de desembre de 1994, en quina situació es concedeix una pròrroga especial de 5 anys a la finalització del 15 (la qual cosa vol dir que els que estèssin en aquesta situació per aplicació de la regla dels 10 anys, al 31/12/2009,  s’extingeixen per finalització d’aquesta pròrroga especial).

Però també el 31 de desembre de 2009 s’extingeixen, els contractes de lloguers que es coneixen com assimilats al d’inquilinat, en els que siguin llogaters l’Esglèsia Catòlica o les Corporacions sense ànim de lucre (una matització, els contractes en els que els llogaters fòssin Oficines de Correus, dependències oficials de l’Estat, Comunitats autònomes, Ajuntaments, oficines de la Seguretat social, Hisenda, Guàrdia Civil, Policia Nacional, o  organitzacions religioses que no siguin l’Esglèsia catòlica el termini era de 10 anys i finalitzà el 31/12/2004).