Guanya la banca?

17 juliol 2013 por Elisabet Planas

latorredelpalau

Els darrers dies han finalitzat per a molts terrassencs afectats els processos de bescanvi de participacions preferents i d’altres productes similars de Bankia i Catalunya Caixa. Malgrat posar fi a la tinença d’aquests productes, i per tant, semblar que es treuen un pes de sobre, realment per la majoria el malson encara no s’ha acabat. I és que del capital invertit en la compra d’aquests productes financers en recuperen només una part i el camí per aconseguir la devolució de la totalitat se’ls presenta tèrbol.

A tots els terrassencs afectats que hagin seguit aquests processos sense acompanyament professional aquesta història segur que els és ben familiar. Fins i tot amb assessorament professional els clients d’aquests bancs es troben perduts, sobretot, en un mar de dubtes: “reclamo o  no?”

Pensant que molts dels afectats són persones d’edat avançada que en aquest punt de la seva vida ja no comptaven trobar-se amb aquesta mena de problemes, amb els seus estalvis enganxats i amb pensions cada vegada més baixes, la magnitud de l’assumpte augmenta.

De fet, només cal recordar que l’actitud de la banca avui, la de donar una mínima solució als preferentistes, troba el seu origen en resolucions de la Comissió Rectora del FROB que determinen el procediment obligatori de bescanvi i eventual recompra als afectats concretant també les quitances i pèrdues del capital invertit. Que un organisme públic hagi intervingut en aquesta qüestió revela la gravetat de la mateixa, i, per tant, ens trobem davant d’un reconeixement implícit de què les coses es van fer molt malament, no ja només per part de la banca, sinó per l’entitat pública que havia de sotmetre la seva activitat a control.

Docns bé, amb posterioritat a aquest pedaç ordenat pel FROB (el bescanvi obligatori), es pot reclamar la recuperació del 100% del capital invertit. Com? Tant a través de l’arbitratge, com per la via judicial. I aquí arriba la qüestió principal: quina és la millor opció per recuperar els diners que vaig invertir?

En primer lloc, s’haurà de valorar l’opció més convenient a la seva situació, l’import invertit i l’entitat financera que els va emetre. Amb aquests factors es podrà determinar quina és la via més recomanable, si presentar una demanda judicial o sol·licitar l’arbitratge. Aquest últim és gratuït i suposa un sistema extrajudicial voluntari que resol conflictes entre consumidors i empreses a través d’una resolució que dicta un tercer (laude), que és d’obligat compliment i que no admet recurs. La via judicial, per contra, és de pagament però ofereix unes garanties més grans i permet recórrer en cas de disconformitat amb la resolució.

Si volen un consell, no deixin guanyar la banca. Si ho fem, si li permetem vèncer altra vegada, qui li impedirà tornar-nos a enganyar per sortir-ne sempre beneficiada ella?