Herències catalanes al 2009

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa4

Article publicat el 17/12/2008

 

L’1 de gener de 2009 entra en vigor la nova regulació de les herències a Catalunya.

Cal advertir, abans que res al lector, que aquesta nova normativa no afecta a l’àmbit tributari, és a dir, no va dirigida al tema dels impostos, sinò de regulació dels efectes civils de l’herència.

Si a l’any 1991 es va portar a terme una actualització de la normativa de les herència amb el Codi de Successions, la promulgació de la llei  10/2008, de 10 de juliol DOGC núm. 5175 – 17/07/2008, incorpora un text nou, en el que s’introdueixen certes reformes, i suposa incorporar al Codi civil de Catalunya el llibre quart, relatiu a les successions.

Això vol dir que per a les herències o successions que s’obrin a partir d’aquella data (1/1/2009), en que entra en vigor la nova llei, hi ha algunes novetats. Deixant de banda temes massa tècnics, valgui destacar, d’entre les novetats un tema estrella a la pràctica, que els que ens dediquem professionalment a aquesta branca del dret aplaudim, és el d’ajudar a resoldre el problema que es dona quan hi ha varis hereus i uns volen acceptar l’herència i els altres la volen deixar dormint (d’aquí el nom d’herència jacent), perque ja els hi vagi bé o perque vulguin esperar la prescripció del gravòs impost de successions. La llei premia al dels hereus que accepta l’herència, sobre els que la deixen dormir, atorgant  als qui accepten l’administració ordinària de l’herència.

És sabut també, perque ja s’ha comentat, que  la norma redefineix i amplia les causes d’indignitat, estenent-la als qui cometen delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral .incloent-hi els delictes de violència familiar i de gènere. o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, sempre que en siguin víctimes el causant o altres persones del seu nucli familiar. També s’amplia el supòsit d’indignitat per causa d’impagament de prestacions econòmiques imposades en processos matrimonials, etc.

Un altre aspecte pràctic important, discutit alhora, és imposar limitacions a  que persones que mitjançant contracte presten serveis al causant,  siguin afavorides en la seva successió, exigint que la disposició es faci mitjançant testament notarial obert.

En relació a les herències sense testament i les relacions de parella, es reconeixen drets successoris al convivent en unió estable de parella en pla d’igualtat amb el cònjuge vidu, sempre que la convivència hagi perdurat fins al moment de la mort de l’altre membre de la parella i amb independència que es tracti d’una parella heterosexual o homosexual. L’obertura del matrimoni a les parelles homosexuals buida de sentit el tracte diferencial de les relacions de parella en funció de l’orientació sexual dels convivents; per això, s’elimina la dualitat de règims. La nova normativa  amb caràcter general, assimila els drets successoris dels convivents (comunitat de vida estable amb llaços d’afecte)  als dels cònjuges, més enllà del propi vincle d’unió o formació de la parella.

Millora la posició del cònjuge vidu (o parella)  quan concorre a la successió intestada amb descendents, establint l’opció de commutar el dret d’usdefruit universal per l’usdefruit de l’habitatge familiar, si pertanyia al difunt, i una quarta part alíquota de l’herència, un cop descomptat el valor de l’usdefruit esmentat. Aquesta facultat de commutació, que el vidu o convivent té durant l’any següent a l’obertura de la successió, millora sensiblement la posició d’aquest en la successió intestada, com també la reforça el fet que aquests usdefruits, tant l’universal com el que recau sobre l’habitatge, tinguin caràcter vitalici i no es perdin pel fet de contreure un nou matrimoni o d’iniciar una nova convivència.

Retinguem doncs el fet que la nova normativa s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2009 (hi ha altres novetats tècniques amb trascendència pràctica prou importants, que els hi estalviem per a no adormir-los).