Herències i advocats estudiosos

21 juliol 2016 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Dels temes d’herències i conflictes entre hereus i interessats en una herència, el món del dret n’és ple. La casuística és més que notable i llegint sentència i antecedents passaríem hores i més hores.

És un  conflicte recurrent que atrapa a membres de força famílies i trenca, si no era trencada abans, l’harmonia familiar.

Però de les herències i la seva problemàtica real, moltes vegades la gent del dret, els mateixos professionals, ho dona tot per sabut, sense tenir present que d’aquest tema, com de molts altres, les normes jurídiques canvien i estan en constant evolució.

Sense anar més lluny, llevat del que són els fonaments jurídics dels drets civil i mercantils, i poca cosa més, tota la resta de normes, tota la resta de lleis han canviat. Des de l’urbanisme, al codi civil català, passant per permutes, arrendaments i el dret patrimonial, no diguem ja el dret fiscal, també el societari, el penal i l’administratiu i també les diferents branques que no esmento, tot ha canviat.

Del dret que jo vaig estudiar els anys setanta del segle passat, pràcticament no en queda res específic.

I el fet està en que molts operadors jurídics, no es reciclen i queden atrapats en la misèria de la ignorància.

No és aquest el cas de l’advocat i professor Santiago Orriols Garcia,  que el dilluns em va fer arribar i regalar la seva obra jurídica “El judici de petició de llegítima” (Ed. Atelier), que és un compendi generós d’aquest tema, acabat d’editar.

No serà mai un best-seller, per raó de la matèria, però molts advocats que es dediquen a temes hereditaris l’haurien de llegir, entre d’altres coses per conèixer i no fer el ridícul i donar un bon servei als que els consulten. Sense anar més lluny, en un parell de plets que tonc endegats i on es discuteix aquesta matèria, procediré a l’acte de la vista, del judici, a llegir dues o tres pàgines del llibre del company Orriols (tal com el mateix dilluns jo li comentava). De les sentències que acompanya i la naturalitat de l’exposició, els jutges que han de decidir ambdós assumptes en donaran bon compte i, els advocats no estudiosos enrojolaran.

Gràcies a advocats i professors com el Santiago Orriols, que a més ha usat una sistemàtica i una exposició processal excel·lent, la resta que tenim interès en  ser al corrent en el món del dret, podem gaudir de la seva feina.

I els professionals del dret que no estudien, que es posin les piles (ben segur que la societat que els és creditora, ho agrairà).

I, per cert, em sembla que és la primera obra jurídica-processal editada en català. Quasi ho asseguraria.