Herències i domicili del difunt

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Article publicat el 2/4/2009

 

És sabut, n’hem parlat diverses vegades, que a Espanya hi ha herències que paguen i d’altres que no. Les herències dels catalans, que siguin domiciliats a Catalunya, són dels que paguen i no hi ha cap indici que hagi de canviar, sinò tot el contrari.

Hi ha consultes, perque la gent parla, sobre si l’herència d’una persona catalana, encara que no fòs domiciliada a Catalunya a la data de la seva defunció, l’han de pagar els seus hereus.

Dit amb d’altres paraules, ¿si un català va a viure fora de Catalunya, domiciliant-se a un Comunitat en la que no es pagui l’impost de les herències (Madrid, València, Pais Basc, Navarra, Balears), quan es mori els seus hereus hauran de pagar?

La llei que regula aquest fet és la llei de l’impost de successions, i estableix que l’impost s’exigirà com a obligació personal als hereus, amb independència del lloc on es trobin els bens del patrimoni hereditari. Per tant, com a obligació personal, es regula per la residènciaI, i per fixar com es determina quina sigui la residència habitual, la llei es remet a la llei de l’IRPF (impost sobre la renda).

Aquesta llei -els hi estic simplificant molt el tema- estableix que les persones físiques tenen el seu domicili a la Comunitat Autònoma en la que permaixein més de 183 dies durant l’any natural (no tenin en compte les absència de l’indicat territori, quan les circumstàncies en les que es realitzin pugui induïr-se que aquestes no tindran una duració superior a tres anys) .

El Reglament de l’Impost de successions a més clarifica que per a determinar la residència es tindrà en compte aquell còmput de 183 dies en relació als 365 dies anteriors a la data de defunció del causant.

La injustícia tributària que suposa de per sí mateix l’impost sobre successions clama al cel. Però a més, els catalans consideren l’impost doblement injust, quan veuen que  a les Comunitat autònomes que els són més properes o equiparables, aquest impost no es paga.

Les consultes que es fan als despatxos professionals dedicats al tema són moltes, doncs la gent que ens fa arribar el seu malestar (parlem sempre de ciutadans que tenen  preocupació per planificar la seva herència, s’adona que fàcilment els seus hereus poden situar-se a pagar fins al 32’98 %, perque que no s’actualitzen les escales, s’incrementen els valors dels immobles que s’han de tenir com a mínims, les reduccions són miserables, etc).

Per mentre no es vegi una llum d’esperança cap a la supressió de l’impost, cada vegada sembla més important que la gent perdi una estona a fer-se valorar quins pagaments haurien de satisfer d’impostos els seus hereus, cas que morissin ara (com deien els romans “la mort és certa, l’hora incerta”).