Hi ha alguna esperança per a la Justícia?

11 octubre 2014 por Elisabet Planas

latorredelpalau

El passat 23 de setembre molts vam celebrar amb il·lusió la marxa d’un polític que des que va acceptar el seu càrrec havia creat problemes on no n’hi havia. Sí, em refereixo al ministre Ruiz-Gallardón, que amb la seva dimissió va provocar l’alegria dels ciutadans i, en especial, del món de la Justícia.

Si em llegeixen amb assiduïtat, coneixeran la meva poca estima al senyor Ruiz-Gallardón, així com també sabran de les múltiples mostres de rebuig que jutges i advocats en ple hem manifestat per les reformes endegades pel ministre en pilars tan fonamentals com la Justícia Gratuïta i les taxes judicials, que atempten directament contra el dret fonamental a l’accés universal a la Justícia. O també l’avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, sobre la qual no ens n’hem fet tan ressò en les tribunes públiques, malgrat la seva importància, a vegades menystinguda que afectar menys directament al ciutadà.

I és que amb aquest avantprojecte de llei, és el torn d’atacar els col·legis professionals, i, concretament els d’advocats, que duen a terme una gran tasca estant no només al costat dels advocats principalment, sinó també dels ciutadans, vetllant i coordinant els serveis essencials per poder prestar amb les màximes garanties el torn d’ofici o tramitar la Justícia gratuïta d’aquells que ho sol·liciten. El text de la llei tal i com està redactat ara en l’avantprojecte, pretén que tots els col·legis professionals, també el d’advocats, cobrin quotes més baixes als seus col·legiats (un màxim de 240 euros l’any per col·legiat), imposant-los més obligacions i tràmits burocràtics, portant a moltes d’aquestes corporacions a la seva pràctica desaparició i consegüents efectes sobre la correcta prestació dels serveis que els són propis. A Catalunya hi ha 14 col·legis d’advocats, entre els quals hi figura el de Terrassa.

L’objectiu d’aquesta Llei de Serveis i Col·legis Professionals és, en sí, fomentar la liberalització i la competència en certs sectors professionals, propòsit en el qual hi podem estar d’acord (i ja els asseguro que a pagar menys per exercir molts ens hi abonaríem), sempre i quan aquesta obertura que es pretén, vingui acompanyada de les mesures necessàries per implementar-la preservant el caràcter assistencial dels col·legis professionals amb la tasca que desenvolupen per als seus professionals i els ciutadans. I això és, sobretot, fonamental en matèria de justícia.

Doncs bé, què passarà amb aquestes reformes ara que Ruiz-Gallardón abandona la cartera de Justícia (i amb ell la política)? Quedaran en algun calaix, com la reforma de la Llei de l’Avortament que el va portar a la dimissió?

La resposta només ens la donarà el temps i el nou ministre Rafael Catalá, qui, val la pena dir, ha manifestat ja a l’advocacia voler treballar per analitzar les reformes fetes fins ara i, potser, revisar-les.

Veurem si es tracta d’una més de les promeses del PP de cara a la galeria, a les quals ja ens tenen més que acostumats, sobretot als catalans. I com que l’últim que es perd és l’esperança, potser encara en pot quedar per a la Justícia.