Hipoteca: Reformes legals

24 febrer 2011 por Joan Planas

El tema de les hipoteques és trista notícia a l’actualitat. En aquesta mateixa secció, el 6 de setembre de 2007, plantejava en aquesta mateixa secció la necessitat de limitar les hipoteques, pel fet que “el Codi civil espanyol (art. 1911) estableix que el deutor, també el deutor hipotecari, respon dels seus deutes amb tots els seus bens presents i futurs, éssent la hipoteca la garantia que es dona dels cobrament d’un crèdit hipotecari, que dona al banc o caixa una preferència per a executar el crèdit sobre aquell bé. Des d’aquest sentit, per tant, el deutor hipotecari respon il·limitadament dels pagament de la hipoteca amb tot el seu patrimoni (així ho estableix l’art. 105 de la llei hipotecària). Si no paguem la hipoteca, el banc  o caixa es llença sobre el pis i si no en té prou (i si el pis s’ha sobrevalorat això serà una evidència), podrà esquilar la resta de patrimoni del client (embargaments de sous, el pis de la platja l’apartament a muntanya, etc).”

Des de llavors, els poders públics, via partits polítics, han amagat el cap sota l’ala, deixant que bancs i caixes vagin executant les hipoteques, deixant a la gent que no pot pagar la hipoteca sobre el propi habitatge sense pis, o com a molts llogant-li després d’haver-se adjudicat el pis al 50% i encara seguir reclamant el pagament del deute que la subhasta judicial no ha extingit.

L’any 2010 es van fer 71.187 execucions hipotecàries (de les que 14.007 corresponen a Catalunya).  El triple que a l’any 2007.

Mentre, bancs i caixes, que havien sobrevalorat els pisos per tal de poder vendre més hipoteques i fer més negoci, reben ajuts de l’Estat. El propietari desnonat, no rep res.

Avui he estat invitat en el programa de TVE de La2 “Para todos La2”, que s’emet a les 12 del migdia, per a donar la meva opinió sobre aquest tema.

La posició assenyada en aquest moment, per a evitar un cataclisme social, és clara amb dues mesures legals. La primera, reformar l’article 140 de la llei hipotecària, per a futures hipoteques, establint que en les hipoteques de l’habitatge habitual, necessàriament la hipoteca sigui limitada (només pugui exigir-se el compliment sobre el propi habitatge i no afecti a la resta del patrimoni del deutor); la segona, reformar l’article 579 de la llei d’enjudiciament civil per a que encara que a la subhasta no s’aconsegueixi suficient import per a liquidar el deute hipotecari, l’execució quedi finalitzada donant-se per extingides totes les responsabilitats derivades del propi crèdit hipotecari impagat i executat.

Els entesos contraris a això, afirmen que l’aplicació d’aquestes mesures faria més cars els crèdits hipotecaris i dificultaria l’accés a l’habitatge. Si s’estudia bé el tema, la resposta és que no és així, doncs s’abaixarien els preus dels pisos i la gent, com passava abans, accediria primer a un habitatge de lloguer i posteriorment, quan hagués pogut estalviar per pagar l’entrada, ja es compraria l’habitatge.

Mentre els poders públics, i els partits polítics no resolguin aquest tema, hi ha un gran forat que desespera molta gent. I això no és bo. No podem quedar a criteri personal de les interpretacions d’algun jutge, sinó que cal reformar la llei.