Impost sobre dipòsits bancaris

20 desembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

El Govern espanyol, per minvar les competències de les autonomies, eliminant la seva capacitat fiscal (sobre la que passarà el ribot quan s’hagi de comprovar el dèficit), decideix crear l’impost sobre els dipòsits bancaris, liquidant al tipus del 0%, volent evitar així que els governs autonòmics que no ho havien fet, puguin usar aquesta figura i a més no haver-los de compensar.

En termes jurídics, crear un impost a tipus 0% significa un abús de dret i un frau de llei entre hisendes públiques. En termes no jurídics posaríem altres qualificatius i els Montoros de torn no sortirien massa galdosos.

Contra el que pot semblar d’inici, la mesura del Govern català d’aprovar la creació d’un  impost sobre dipòsits bancaris –que no afecti els dipositants sinó a les entitats tot i que en definitiva tot acaba afectant a tots- pot tenir el seu interès.

Segons que es plantegi, i desconeixem la lletra petita en escriure aquest comentari, pot implicar vàries qüestions diverses i interessants.

D’una banda, pot tractar-se d’una iniciativa que tingui un fet imposable divers a l’espanyol (amb la qual cosa es mantindria), facilitant la capacitat recaptatòria i capacitat fiscal de la Generalitat,  però també no afectant directament els propis dipositants catalans, i tenint la seva virtualitat en què entraria en vigor amb anterioritat a la vigència de la normativa estatal; i pot tenir interès com a mecanisme amb el que donar la volta la trampa del Govern espanyol i de cara a la futura creació d’una hisenda realment pròpia i la seva gestió.

En tot cas, ha de quedar clar que els catalans no volem pagar més ni pels nostres dipòsits. I, per tant, el que volem és no pagar un nou impost, sinó que la creació de l’impost pugui meritar que l’Estat compensi a Catalunya pel que no podrà recaptar a partir de l’entrada en vigor de l’impost creat per l’Estat.

M’imagino que la capacitat de l’Estat d’anar lapidant-nos s’incrementarà en un futur immediat, pel simple fet de ser catalans.

Però si és cert que a Madrid tenen l’Estat al cap (i fins ara els catalans ens hem perdut per l’estètica), caldrà que ben aviat els catalans tinguem també l’Estat al cap, un de nostre, que ens eviti que a més de ser forçats a ser injustament “solidaris”, a pagar més que doblement per ser catalans (per cert, quina poca vergonya tenen en l’argumentació per carregar-se la capacitat fiscal de la Generalitat: No he sentit mai queixar-se als ministres de l’Estat per la falta d’equitat i desigualtat entre ciutadans, quan a Madrid o al País Basc o Navarra no pagaven l’impost de successions i els catalans sí).