Instruments de protecció de la persona

20 novembre 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Tots som conscients de les limitacions i malalties que assolim cada vegada més en viure més anys. No cal insistir-hi massa, perquè és una obvietat. Una vegada mirat el nostre entorn, cal una reflexió personal i familiar, doncs encara és molt escassa la quantitat de persones que utilitzen els instruments que la llei posa al seu abast, per prevenir a situacions greus i els inconvenients que, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial, poden derivar-se d’un accident o una malaltia que afecti les seves capacitats cognitives o provoqui la seva mort. Entre aquests instruments hi ha: L’autotutela; el poder general preventiu i el document de voluntats anticipades.

Amb l’autotutela, vostè designa davant de notari qui voldria que la tutelés en cas d’incapacitat, de forma que el designat s’ocuparia de vostè i del seu patrimoni, únicament en el cas que el jutge decretés la pèrdua de la seva capacitat en un procediment judicial d’incapacitació, i hauria de retre comptes de la seva gestió anualment davant el jutge (cal per tant la incapacitació prèvia en expedient judicial.

Amb el poder general preventiu, vostè pot haver atorgat un poder  notarial en previsió d’una pèrdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, de forma que si es fa constar  expressament en el poder, el seu deteriorament mental no comporta l’extinció del poder, és a dir, que es permet, sense necessitat de nomenar un tutor, que l’apoderat pugui continuar vetllant pels interessos de la persona que ja no pot valdre’s per si mateixa.

Aquest poder pot evitar el lent i car procediment judicial d’incapacitació quan tenim algú proper que pugui tenir cura de la nostra persona i patrimoni si hem perdut la capacitat. El poder ens permet nomenar aquesta persona propera (una o diverses) com el nostre apoderat general que, moltes vegades, ja té cura de nosaltres i del nostre patrimoni.

El seu principal avantatge és la simplificació: s’estalvia temps i s’abarateixen els costos que suposa el procediment judicial d’incapacitació.

I finalment hi ha el document de voluntats anticipades, que  permet deixar per escrit les instruccions sobre els tractaments mèdics que una persona desitja o no que se li administrin per si, en el moment de necessitar-los, no pot expressar el seu consentiment.

És l’anomenat testament vital que ens permet manifestar si es desitja o no alimentació o hidratació artificial en cas d’una malaltia irreversible, o si es vol ser o no receptor d’òrgans, si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig a la pràctica d’una autòpsia, si volem donar els nostres òrgans perquè serveixin per curar altres persones, donar el cos a la recerca científica o establir que volem ser incinerats o enterrats.

En aquest document, que es pot formalitzar davant notari, designarem un representant que serà el nostre interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari. Els metges han de respectar el que el nostre representant disposi seguint les nostres instruccions.

És important explicar que existeix aquest document i parlar del seu contingut, tant amb la persona que s’ha nomenat representant com als familiars més pròxims.

I finalment, es podria incorporar també com a instrument el testament, però d’aquest en parlarem en una altra ocasió.