Intercanvi d’habitatges

16 setembre 2010 por Joan Planas

En el món immobiliari està pràcticament tot inventat. Però els mitjans de comunicació donen a conèixer com a novetats figures que han existit sempre i que la gent a força de pensar-hi s’acaba adonant que és així.

Aquest estiu, sense anar més lluny ho ha estat el tema dels intercanvis d’habitatge. Naturalment que al primer moment parlar d’intercanvi, sona simpàtic i més si a continuació pressuposem que és una operació que es fa sense intermediaris i entre particulars. D’alguna manera sembla que parlem d’un “canvi de cromos”.

La figura correcta que suposa un intercanvi, en el món de les lleis, és parlar de permuta. Tant si parlem d’un intercanvi del dret de propietat sobre habitatges, com si parlem com a intercanvi d’usos temporals de l’habitatge (aquest cas es posa de moda o en boca dels mitjans quan s’acosta un període de vacances, essent el tema més recurrent o explicatiu “canvi 15 dies d’apartament de platja per 15 dies en apartament de muntanya).

La permuta és l’equivalent a dues vendes o a dos contractes d’arrendament, i per tant si realitzem un “intercanvi d’habitatges” –realment una permuta- aleshores les conseqüències tant econòmiques, com fiscals, són les pròpies de dues operacions, amb una complicació afegida, que és què passa si una de les dues parts compleix (i per tant entrega una habitatge en propietat o lloguer en les condicions pactades) i l’altra no (i ens trobem que l’habitatge no compleix amb el pactat).

En un intercanvi d’habitatges –amb canvi del dret de propietat- des del punt de vista fiscal es genera el pagament d’un impost sobre transmissions patrimonials (8% sobre valor fiscal o preu), així com una plusvàlua municipal i una possible plusvàlua fiscal en l’impost sobre la renda, i això per cada una de les dues transmissions que tenen lloc (si l’operació és intermediada per un agent immobiliari, aleshores pot donar lloc al pagament d’u na comissió per a cada una de les dues operacions que tan simpàticament ens han venut com a u “intercanvi”).

En èpoques de crisi, com és ara mateix la nostra, les coses importants es disfressen amb eufemismes com aquest de parlar d’intercanvi en lloc de permuta. Una mica és com quan el President del govern espanyol, per vergonya de tothom, qualifica ja com a “treballadors d’Espanya” als aturats que facin un curset (m’imagino que la segona conseqüència serà treure tots els cursetistes de les estadístiques d’aturats).

Veure per creure.