Justícia Americana

19 maig 2011 por Joan Planas

Amèrica és gran i petita. Dins hi ha de tot: Claror i foscor.

La moda de vituperar els americans i el seu sistema de vida (que no és gaire diferent del nostre), ens els ha fet veure distorsionats en moltes coses.

Però hi ha qüestions que s’haurien d’analitzar i potser copiar.

Una d’elles, ara que es parla tant de les retallades i se les demonitza (ningú vol retallades ni el que escriu), es que hauríem de tenir present que allà la mania de gastar sense pressupost i hipotecar financerament les administracions, totes les administracions, no es sosté. Si l’administració no té diners per pagar els que treballen per a ella, es resolen els contractes (i no hi ha funcionariat que valgui). Si no hi ha diners no n’hi ha. I si es gasten sense pressupost, es va a la presó. Ras i curt.

Aquí, s’admet que els responsables econòmics de les administracions públiques tanquin “falsament” els números de dèficit (per exemple Andalusia un dèficit del 2’99% sobre 3). Com que nosaltres som solidaris amb ells, això repercuteix negativament amb els que vulguin tancar correctament els números si són dels solidaris, dels que hi posen els diners (als que se’ls nega el pa i la sal i inclusivament fer oposicions per a mestres). Però “falsejar” el números, ho facin particulars, empreses o responsables d’administracions públiques és un delicte. El problema és que aquí és normal fer-ho a les administracions públiques (i ja veurem què passa amb la nostra credibilitat com a Estat quan després de les eleccions es destapi la realitat de la situació financera de les administracions).

Allà, si el Director del Fons Monetari Internacional agredeix sexualment una cambrera (en aquest cas negra i que viu al Bronx, però no al del “Chiquito de la calzada” sinó al de veritat), se l’engarjola d’immediat per mentre es decideix sobre el seu futur personal i per a garantir que compareixerà a judici.

Quina lliçó ens han donat a nosaltres i arreu. Aquí, un lladregots confessos com en els Millet i Montull del cas Palau, no han passat ni un moment per la presó (i la igualtat de sexes ni es practica: les esposes dels lladregots confessos, administraven les societats però no compta per a res). Allà, el “financer” Bernard Madoff acusat d’una estafa de 50.000 milions de dòlars, va ser detingut a l’instant, engarjolat i en quatre mesos aproximadament jutjat i  condemnat. Aquí possiblement hauria fundat un partit polític, hauria guanyat un estatut personal com a diputat o senador, potser hauria acabat sent President d’alguna comunitat autònoma i com a molt, el dia que deixés de dedicar-se a la política hauria pagat una fiança de cent mil euros, i a córrer.

D’aquí a tres dies hi ha eleccions, més val que no recordem tot això.

Però ja cal que tinguem por de l’endemà, perquè mani qui mani, les retallades s’han de fer i, la veritat, fer per fer, prefereixo els que no amaguen la seva necessitat.