L’Impost de successions: NO!

10 maig 2012 por Joan Planas

Ja han saltat totes les alarmes. Ha estat suficient un comentari –potser en forma de globus sonda informatiu- per part del secretari de Convergència Democràtica de Catalunya, l’Oriol Pujol, perquè molta gent es posi a tremolar.

Tot just fa un any i un mes que la  Generalitat de Catalunya va acordar la “supressió” de l’impost de Successions -el que afecta a les herències- per als familiars pròxims, mesura que coincidí  amb els 100 primers dies del Govern presidit per Artur Mas (5/4/2011), que ja es parla de tornar-lo a implantar amb aquesta mesura, Mas complí amb la seva promesa estrella de la campanya electoral de deixar aquesta figura impositiva en la mínima expressió i acabar amb la “discriminació” en relació amb altres autonomies)

Tot i que la situació del país és greu, hem de considerar que donar marxa enrere en aquesta mesura seria un error igualment greu.

Al seu moment el tripartit format per PSC-PSOE, ERC i ICV-EA, va rebaixar en prop d’un 75% l’impost de successions (si no es va suprimir més, malgrat estar-hi d’acord la resta de formacions, ICV-EA va negar-se en rodó a aquesta mesura per deixar la seva empremta). Aquests partits, en perdre el poder i adoptar el Govern de Convergència la decisió de complir el programa electoral, han abanderat una forta campanya, avantposant en cada moment la supressió del 15% restant (ja que l’impost es segueix pagant quan els hereus no són els familiars més pròxims), com a peça de desgast.

Pels ciutadans, tot i les mesures de retall, aquest és un impost manifestament injust, que no grava als rics –digui el que diguin els partits que es diuen d’esquerra- sinó que grava als més rucs dels ciutadans, les classes mitjanes i ja no tan mitjanes –a la baixa- que han anat estalviant –i pagant els seus impostos per treballar i estalviar-.

Ja n’hi ha prou de demagògia. Amb números a la mà, la situació que patien els catalans front a la resta ciutadans de l’Estat era vergonyant en matèria de pagament d’aquest impost. Ara, respecte de pràcticament tota la resta d’impostos també ho segueix sent, però com a mínim pel que fa a la fiscalitat sobre les herències, havíem acabat amb la discriminació. Tornar-hi vol dir fer marxa enrere i això preocupa i molt.

Només es va fer públiques les declaracions de l’Oriol Pujol, diverses persones em van preguntar si haurien de pagar –respecte d’herències de difunts de l’any 2011 i el que portem de 2012- i algunes que estan pendent d’escripturació, si això ja els afectaria. A banda, s’ha despertat el fantasma sobre ciutadans d’edat ja important o amb malalties importants, que ja tornen a patir per si  a la seva mort –que veuen certament propera- hauran o no de pagar i amb quins diners.

Des d’aquestes línies voldríem demanar una reflexió important sobre la conveniència de no fer marxa enrere en aquest mesura de suprimir l’impost de successions i a més desmentir ràpidament la seva nova implantació, doncs els ciutadans catalans no es mereixen aquesta inseguretat (Oriol, fes el gest).