La corrupció urbanística: en què ens afecta?

14 octubre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

La setmana passada l’Estat espanyol es despertava amb un nou i enèssim cas de corrupció urbanística que esquitxava aquesta vegada un Ajuntament, el de Múrcia, a mans del Partit Popular. La investigació oberta gira al voltant de delictes de malversació de cabdals públics, blanqueig de capital i negociació prohibida a funcionaris arran de convenis lligats a llicències per a 19.000 habitatges y àrees comercials a la zona de l’estadi de la “Nueva Condomina”; en el primer moment ja s’imputava a vuit persones i, com del Nido, el President d’un altre club de futbol (el Real Murcia) també en surt malparat.

I és que la corrupció urbanística s’ha estat estenent com una plaga els darrers anys d’eufòria econòmica i constructiva. Des que es va destapar el cas Malaya, que avui ja es troba en fase de judici oral a l’Audiència Provincial de Màlaga, altres consistoris com el de Marbella han vist com els seus alcalde, responsables urbanístics, assessors i arquitectes eren imputats per jugar a requalificar, urbanitzar, construir i especular sobre terrenys o zones intocables a canvi de parar la mà.

Ens hauria de caure la cara de vergonya. No ja pel fet que la imatge exterior d’un país com Espanya es pugui equiparar al d’una república bananera on qui ostenta un càrrec públic és més un negociant de la màfia que un regidor; sinó més aviat per les conseqüències que aquesta imatge suposa tant pel ciutadà d’aquí, com pel turista que un bon dia va trepitjar el mediterrani espanyol i que passats els anys, cridat pel benestar, decideix afincar-se al país comprant una segona residència per passar llargs estius o gaudir la resta de la vida després de la jubilació.

Que ens afecta a tots els ciutadans és clar: compres i a dia d’avui ni tan sols pots estar segur de si podràs viure a aquella casa per la qual t’has hipotecat. Però centrem-nos en l’estranger, que ho encara ens fa més palesa la situació.

El cas és que l’especulació i la corrupció urbanística ha tingut lloc a zones turístiques atractives pel turisme estranger, que s’ha animat a adquirir una casa a primera línia de mar o al litoral coster, en zones impensables que temps enrere havien estat no urbanitzables fins que un bon dia algú va decidir requalificar-ho il·legalment. I què ha passat quan s’han descobert les il·legalitats comeses? Que la urbanització en construcció o finalitzada on es troben les finques d’aquests jubilats estrangers, s’han declarat nul·les i per tant, si estan en construcció aquesta es paralitza i si ja s’han executat s’han d’enderrocar, retornant el paisatge al seu estat anterior. Les il·lusions d’un canvi de vida on havia invertit els estalvis un matrimoni anglès derrocades (mai millor dit). I seguidament l’advertiment a coneguts compatriotes amb plans similars de comprar a un altre lloc més segur.

Si el mercat immobiliari avui es troba estancat per la falta de crèdit de les famílies i les empreses per comprar una finca, l’esperança la podíem tenir en el turisme amb intenció de residir al país que els dóna el sol i la tranquil·litat que van trobar un estiu de visita. Tanmateix, ens tornem a tirar pedres sobre la nostra pròpia teulada amb els descoberts casos de corrupció urbanística, que han fet que invertir il·lusions i estalvis en un immoble a Espanya s’hagi convertit en un risc que molts no volen assumir. Això: la poca serietat, el descontrol i el desgovern que s’ha instal·lat al país i que treu el cap en moments de crisi, ho pagarem ben car, de ben segur.