La cotitularitat en els comptes corrents bancaris

10 novembre 2016 por Elisabet Planas

És innegable que hom pot ser titular únic d’un compte corrent bancari o compartir-lo amb altres cotitulars (ja sigui el cònjuge o la parella, els fills o els pares). En aquests casos, convé distingir entre dos conceptes diferents que porten a confusió als profans en la matèria. Em refereixo, com alguns hauran pogut intuir, a la disponibilitat i a la titularitat.

La disponibilitat, com es desprèn del seu nom, es refereix a la possibilitat i manera de retirar els fons dipositats en el compte corrent amb més d’un titular: si ho podran fer indistintament o necessàriament caldrà la concurrència de tots ells per poder realitzar retirades de numerari.

Quan estem davant d’un compte corrent amb més d’un titular, és necessari que al contracte que regirà les relacions entre el banc i els clients titulars del compte, es determini com s’articularà la disponibilitat. Habitualment distingirem:

  • El compte corrent solidari o indistint, que és el més habitual en el tràfic i en el qual qualsevol dels titulars pot disposar del compte de forma total, podent efectuar retirada de fons sense necessitat del consentiment de la resta de cotitulars.
  • El compte corrent mancomunat, aquell pel qual serà necessari el concurs de tots els titulars (o alguns d’ells si així s’ha pactat) per poder disposar del compte.

Qüestió diferent de la disponibilitat és la titularitat o la propietat sobre els fons que puguin ser dispositats al compte corrent bancari, és a dir, a qui pertanyen els diners que es trobin dispositats al compte corrent: si a tots els titulars o només a un o alguns d’ells.

És important abordar aquest punt perquè és font de controvèrsia en no pocs casos d’herències en què el causant és cotitular d’un compte corrent. El fet que el compte corrent sigui de càracter solidari o indistint suposa que la propietat dels fons s’atribueixi a tots els cotitulars per igual, en la mateixa proporció, i que, per exemple, en el cas de la mort d’un d’ells puguin la resta de cotitulars retirar el 100% dels fons sota tal pretext?

La resposta és que no.

Tant la doctrina com la jurisprudència són clares en aquest sentit, entenent que la simple titularitat dels fons en els comptes corrents bancaris no suposa la copropietat, que ve precisada per les relacions internes entre els titulars bancaris, i més concretament per la titularitat dels fons (STS 5/07/1999, 7/02/2003, 14/03/2003) en interpretació de l’article 393 CC: “es presumiran iguals, mentre no es provi el contrari, les porcions corresponents als partícips en la comunitat”.

Recentment, resolent sobre la titularitat d’un fons d’inversió, el Tribunal Suprem ha declarat:

“debe señalarse que, en relación a las cuentas, depósitos o fondos de inversión, la doctrina jurisprudencial de esta Sala no da un valor determinante o concluyente, por sí sola, a la titularidad bancaria de los mismos ya respecto de la condición de propietarios de los partícipes, o bien, respecto del reparto o de su distribución igualitaria, pues en ambos casos habría que estar al título material que causaliza dicha adquisición o atribución patrimonial. En el presente caso, no cabe duda, conforme a la prueba practicada y al propio reconocimiento de la demandada, acerca de la naturaleza ganancial del meritado fondo y de su transmisión mortis-causa por la que, realizándose previamente la correspondiente liquidación de la sociedad legal de gananciales, la distribución del mismo deberá responder, en el presente caso, a los criterios distributivos contemplados en el testamento del causante; tal y como expresamente contempla la cláusula tercera de la citada escritura de aceptación y adjudicación de la herencia respecto a cualesquiera otros bienes o créditos pertenecientes al caudal hereditario.” (STS 3/11/2014)

Al seu torn, el CCCat al seu art. 552-1.3 diu que “els drets en la comunitat i, per tant, les quotes es presumeixen iguals llevat que es provi el contrari”.

Per tant, si podem acreditar que els fons dipositats en un compte corrent són propietat d’un sol dels cotitulars, aquesta presumpció que els diners pertanyien a tots els cotitulars del compte per igual decaurà.