La fi de l’impost de Successions

2 desembre 2010 por Joan Planas

Celebrades que han estat les eleccions  -i ben celebrades per a tots els detractors del tripartit- m’ha donat molta satisfacció comprovar com el futur President de la Generalitat, Artur Mas, no s’oblida d’aquest tema i ja ha anunciat que una de les primeres mesures que prendrà serà instar la “supressió” de l’Impost sobre successions i donacions.

Fa temps que hi ha molta gent batallant per aquest tema. Un assumpte important que va fer arribar a trontollar el tripartit, fent-se empassar gripaus uns dels seus socis als altres, amb una reforma absolutament insatisfactòria.

Convergència i Unió al seu programa electoral va incorporar com a actuació i mesura amb el número 485, que cas de guanyar les eleccions “suprimirem l’impost de successions i donacions amb caràcter immediat”.

Hi ha molta gent que els hi ha fet confiança per entre d’altres, aquest compromís.

L’existència de la crisi econòmica no és argument, com voldrien alguns, per tirar-se enrere. Tota Espanya està en crisi i només nosaltres els catalans (i els extremenys) som els que paguem aquest impost (la resta estan de festa, agradi o no aquesta és la veritat).

Aquest és un impost que, com hem dit amb moltes ocasions, és totalment injust i a més és confiscatori en la mesura que grava una vegada més –quan algú es mor- el patrimoni del difunt que ja ha tributat en el guany de diners per tal d’adquirir-lo (via Impost sobre la Renda o sobre Societats)  i a més ha tornat a tributar en fer la mateixa adquisició (sigui per via d’Impost sobre el Valor Afegit o el d’Actes jurídics documentats).

Recordem també que aquest impost no el paga qui no té res, i tampoc el paguen els que tenen molt (els rics es poden permetre figures ben legals de tributació, de l’1 per cent, amb les “sicav” que pràcticament constitueixen un acte de pirateria fiscal protegit pel govern i que és el més injust que hi ha per a tots els ciutadans). Només el paguem els d’entremig, que no sóm econòmicament ni carn ni peix.

Cal doncs que aquesta immediatesa en la supressió de l’impost de successions i donacions la notin els ciutadans ben aviat, per tal que així s’adonin que el que es promet electoralment i forma part del programa electoral no cau en l’oblit ni és mentida.

Serà un goig, com a professional, poder assessorar els clients respecte de les seves herències, planificant-les, podent obviar el tema fiscal.

I aprofito per a dir, que ben aviat haurem de demanar la mateixa supressió respecte de les plusvàlues municipals.