La lectura del testament

9 desembre 2010 por Joan Planas

Segons els col·legis notarials, els catalans som de la gent de l’entorn que més testem. I és bo de fer-ho, ja que el testament evita força problemes entre els hereus. Tot i que professionalment els advocats ens trobem a vegades amb testaments curiosos, que es surten del normal, les més de les vegades la normalitat és el predominant.

Som lluny de testaments malaltissos, com el del poeta  Heinrich Heine, que va deixar la seva fortuna a la seva dona, amb la condició que aquesta es tornés a casar; aquest desig anòmal derivava del fet que volia que al menys a un home li pesés la seva mort. També anòmal era el testament d’un tal Samuel Bratt, mort l’any 1960, que per venjar-se del fet que la seva dona no li permetés fumar, va fer-la hereva amb la condició que cada dia es fumés cinc cigars puros (ja veig avui en dia l’esmentat Bratt fent hereu a la ministra de Sanitat espanyola, amb la condició que cada dia es fumés tota una caixa). Diuen que l’escriptor Leo Tolstoi va deixar totes les seves pertinences a un arbre.

Doncs bé, una de les sorpreses i decepcions més corrents que hi ha en matèria de testaments, és que la gent, acostumada a les pel·lícules angleses i americanes, creuen que quan s’ha mort un seu ésser estimat, un notari els cridarà per tal de llegir-los el testament.

I no.

Quan s’ens mor aquella persona molt propera nostra, hem d’estar a l’aguaït per tal d’ocupar-nos de demanar al Registre Civil la corresponent partida de defunció i demanar, al cap d’uns dies, la certificació al Registre d’Actes d’Ultima Voluntat, que depen del Ministeri de Justícia espanyol. En ells es farà constar quins testaments ha fet el difunt i també quin és el darrer que hagi fet.

És amb la certificació de defunció i la certificació d’actes d’última voluntat que l’interessat haurà de personar-se al notari corresponent i demanar que aquest li lliuri una còpia autèntica del testament (el fet que el notari davant el que es va atorgar el testament ja no tingui notaria oberta, no és cap problema doncs el seu successor ens lliurarà la còpia o si han passat més de 25 anys ho farà el notari arxiver).

Ja per acabar, per testament estrany el que va fet una tal Lleona Helmsley, que va deixar la seva herència de 12 milions de dòlars al seu germà i al seu gos. Al seu fill no li va deixar res mes que “el plaer de treballar per a guanyar-se la vida, cosa que no ha fet en 35 anys”.

Poca broma amb la Lleona. Bromes a banda, el testament és un acte important per a prendre’l seriosament i molt recomanable de fer no només per facilitar les coses als seus, sinó per decidir vostè per a qui quedi el seu patrimoni i en quines proporcions.