La Llei com a penyora

23 octubre 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

En una secció destinada sempre a aspectes legals, no seria congruent obviar el tema número ú que en relació a la llei es planteja als catalans.

En el llarg procés de recuperació de la dignitat, als catalans se’ns avantposa la llei com a sinònim de cadenat que tanca la porta d’una gàbia, que hauria d’estar oberta per volar, o no volar..

Al llarg dels darrers cinquanta anys, els qui eren els cerbers, els guardadors que ningú obrís el cadenat, els qui mantenien que la democràcia havia de ser orgànica (segurament per la mala olor que desprenia aquest concepte antidemocràtic), s’han convertit ara en marmessors per administrar les lleis en democràcia. I els qui durant la mateixa, fosca i llarga etapa dient ser banderers de la llibertat dels pobles d’Ibèria, s’han  convertit en companys dels anteriors, que es passen la clau per mantenir la porta tancada.

I els uns i els altres ens mostren l’error que al seu dia va cometre el poble català d’optar per un diàleg legal, doncs ens han convertit la llei en penyora.

Però la llei que ha de prevaler en aquest moment, no és aquella que pensen tenir en penyora, ja que el preu a pagar per a desempenyorar-la ens el marca de forma plena, total i absoluta la legislació internacional, a la que està sotmesa també l’Estat espanyol com a signant dels tractats internacionals.

Ressonà i seguirà ressonant, malgrat vulguin executar amb males arts la penyora, el dret de Catalunya a exercir lliurement el dret a decidir el seu futur com a nació.

No hi ha embuts que serveixin per obviar l’aplicació de la legislació bàsica i més important que regula la vida dels pobles i dels Estats. L’article 55 de la Carta de les Nacions Unides reconeix expressament el dret d’autodeterminació. El Tribunal Internacional de Justícia s’hi ha pronunciat deixant clar de forma clara que el dret a l’autodeterminació dels pobles  és un dret universal, erga omnes (predicable a tots i oposable a tothom) que ha de ser respectat per tots els Estats. L’Estat espanyol es nega a reconèixer els efectes d’aquesta sentència del TIJ i per fa, per exemple, com si Kosovo no existís (però com deia Galileu “eppur si muove”).

L’Estat espanyol, signant de la Carta de les Nacions, està sotmès  a aquesta llei que és superior en rang a les lleis del propi Estat (se’n digui Constitució –Carta Magna- etc). Aquesta és la llei que han de seguir el catalans, el poble català quan ho decideixi democràticament.

Impedir que el poble català s’expressi és il·legal, encara que ho faci l’Estat posant lleis que ho impedeixin com la Constitució i encara que aquestes lleis, com un empenyorament de bona fe, s’hagin  votat pels catalans (que el que van votar era que no volien cap Dictadura).

Estem molt a prop de poder decidir el nostre futur amb l’empara de la primera llei que s’ha de respectar per tots, inclusivament per part de l’Estat. No ens deixem entabanar per la por, la Catalunya del futur pot ser de dretes o d’esquerres, però sempre serà més justa que si segueix dins d’un Estat que la befa, li manlleva els diners, menysté  i la menysprea.

Tots junts per a aplicar la llei i decidir.