La llei omnibus

9 juny 2011 por Joan Planas

En una mesura única als darrers temps, significativa alhora pel que suposa, el Govern de la Generalitat ha aprovat posar en informació pública que finalitzarà el 20 de juny, l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Les seves finalitats són aprimar la legislació, facilitar la competitivitat i productivitat en l’àmbit econòmic, la racionalització administrativa i donar cabuda a aquelles iniciatives legislatives que preveuen limitades modificacions en l’articulat i que, per tant, comportarien un cost sobreafegit en el volum de tramitació parlamentària.

És una normativa carregada de contingut que aixeca ja ampolles al tripartit sortint, ja que tira enrere algunes  iniciatives que havia aprovat de cara a la seva pròpia galeria però sense cap efectivitat, més que el populisme o la demagògia barata (com per exemple l’expropiació de pisos desocupats, quan la Adigsa –avui Agencia de l’Habitatge de Catalunya- en té reconeguts més de 3.000, que a  més hem pagat entre tots).

Molt possiblement la pròpia prudència del Govern ha frenat incloure més canvis i modificacions. La pressió política –i el governar en minoria- farà menys àgils els canvis i a més d’alentir la pròpia iniciativa legislativa, possiblement l’acabarà retallant.

Però és clar que ha de ser amb mesures legislatives com aquesta –que tenen el seu suport amb la urgència i peremptorietat de la situació econòmica actual no només de les finances públiques sinó també de les privades- que s’ha de procedir a racionalitzar l’administració i tràmits administratius, intentant amb l’escassa competència legislativa que la Constitució espanyola dona a la Generalitat, reactivar i impulsar l’activitat econòmica. I no només de paraula, sinó amb efectivitat (afavorint-ho on es pugui, com és l’àmbit agrari, industrial, cultural, comercial, turístic, etc.).

Em vaig permetre aquest cap de setmana trametre la meva felicitació per la mesura, ja que endegar tot de processos de modificació legislativa (que és el que vol el tripartit sortint), només aconseguiria la paràlisi de les modificacions –que tractades singularment serien més de 90 i deixar-les sense efecte ni aprovació, alhora que permetria generar crispació social en el debat de cada mesura, que tot sigui dit, afavoreixen la ciutadania pel seu sentit comú.

Podrem parlar més endavant de mesures concretes (com per exemple limitar per sota del previst actualment el percentatge de les cessions als Ajuntaments en modificacions urbanístiques que han de fer els propietaris, posar una mica de racionalitat al tema des habitatges de protecció oficial, el seu cost, necessitat, etc.), però l’argument jurídic que es vol donar ja conforme que les lleis s’han d’elaborar per temes, no és vàlid al meu criteri, doncs certament el tema unitari de la llei és clar: La racionalització de cara a l’impuls econòmic.

Tenim tema per dies, però més enllà de posicionaments ideològics, d’altra banda ben legítims, tinguem present que la situació econòmica és la que mana i aquesta urgeix treballar amb efectivitat i rapidesa, el màxim possible.