La no inscripció dels lloguers al Registre

18 desembre 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa24

La darrera reforma en tema de lloguers de juny de 2013 (llei 4/2013 – BOE 5/6),  va modificar els efectes de la no inscripció dels contractes d’arrendament al Registre de la Propietat.

La modificació va consistir en disposar que en cas de transmissió d’una finca arrendada,  si l’arrendament d’una finca no es troba inscrit al Registre de la Propietat, s’aplicarà directament el codi civil espanyol. Que vol dir el legislador? Doncs que el llogater no podrà exigir més que seguir tres mesos en l’arrendament, encara que haguessin pactat alguna altra cosa amb el propietari o arrendador anterior.

Hores d’ara, s’ha incrementat el nombre de contractes d’arrendament en el Registre de la propietat? La resposta és que no. La raó és que aquesta modificació legal es va fer  de forma enganyosa quant al redactat.

El legislador, per evitar-se una incomoditat pública d’admetre que la seva voluntat era que a partir de la reforma, si es transmet la finca s’acaba l’arrendament i es pot treure el llogater, va idear un redactat rocambolesc, sabent que ni hi ha pràctica d’inscripció dels contractes d’arrendament al registre de la propietat, ni la inscripció és gratuïta.

Per què el legislador hauria volgut procedir d’aquesta manera? La raó de fons no és altra que facilitar que la banca pugui col·locar els pisos excedents més fàcilment en el mercat dels grans inversors, de forma que sigui més fàcil desempallegar-se dels llogaters, obviant les obligacions que tenien o podien tenir els anteriors arrendadors o propietaris.

Per tant, en els cassos de contractes de lloguer, d’arrendament, no inscrits al Registre de la Propietat (que són tots o quasi bé tots), podrà el nou propietari que ha comprat pisos llogats, procedir a instar judicialment la resolució del contracte i desnonar els llogaters, que només tenen dret a exigir que el lloguer duri un mínim de tres mesos a partir de la data en què se li hagi fet la notificació de l’adquisició.

El tema és important, ja que com dèiem quan va sortir la llei, el sector de la propietat urbana no havia demanat en cap cas al Govern de l’Estat una reforma d’aquest tipus, sinó que hem de trobar les persones que ho van demanar dins la gran banca, el banc “dolent” i els grans inversors (veure’m aquest any 2015 com van augmentant els cassos de desnonaments motivats en les adquisicions realitzades ja l’any 2014).