La plusvàlua en herències a Terrassa

10 abril 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Enguany l’Ajuntament de Terrassa ha procedit pràcticament a eliminar les bonificacions que existien en l’impost de la plusvàlua en casos d’herències.  Aquest és un impost car i injust que és la plusvàlua municipal. Un impost, que es titula legalment com a impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, i que permet a l’Ajuntament de Terrassa i a la resta, cobrar-lo encara que –en el cas de vendes- el venedor tingui minusvàlues perquè perd diners en la venda respecte del preu de compra. O que permet que es cobri l’impost a aquells que se’ls ha executat hipotecàriament.

Doncs bé, a Terrassa s’ha anat més enllà que en d’altres ajuntaments, encara que no en exclusiva. Fins a 31 de desembre de 2013, els hereus o successors del difunt  tenien dret a una bonificació de la quota del 95%. Això si, només quan l’habitatge transmès ho era del difunt i també,  i ho era o havia de ser del hereu o successor i no es vengués en el termini de 4 anys posterior a la defunció.

I així, a partir de l’1 de gener de 2014, tots aquells que tinguin la desgràcia de veure la mort d’un avi, àvia pare, mare, cònjuge, fill o filla, i heretar-ne un pis o una casa,  poden veure com aquesta bonificació pot passar alegrement del 95% al 20% (passant pel 75%, 55%, 40%, 30% i 20%, en un escalat frenètic). Posem un exemple real. En una quota generada l’any 2013 de 10.000 € (no poso la xifra exacte per evitar la identificació), amb la bonificació l’interessat va pagar 500 €. La mateixa persona, avui pagaria 8.000 €.

Quina ganga per a l’Ajuntament. El ple de l’Ajuntament va fixar un escalat  de bonificacions que té a veure amb el valor del sòl en la seva graduació (seria interessant saber quants lectors poden agafar el seu rebut d’IBI i dir-nos si el valor cadastral del sòl, que surt a la dreta del rebut, no el valor cadastral total, és fins a 9.999 €).  Però també per a aquests, I només podran seguir gaudint de la bonificació del 95%, sempre que l’habitatge ho sigui del difunt i del beneficiat, quan es reuneixin a més, per si fos poc, els següents requisits, que semblen una carrera de salts: a) Que l’hereu o beneficiat no rebi altres béns de l’herència, i, si els rep que no superin entre tots els 20.000 €; b) Que no tingui, ni el beneficiat ni cap de les persones que resideixin amb ell,  altres immobles, excepte l’habitatge propi, una plaça de pàrquing o un traster; c) Que entre el conjunt de membres de la unitat familiar del “beneficiat”, no superin d’entre els 8.979’60 € i els 20.653’08 €/any.

I, per si algú arriba a saltar-se aquesta sèrie de paranys, un de més. Si el “beneficiat” no ho sol·licita de forma expressa, no se li podrà aplicar la bonificació.

Bé, aquest és el tracte fiscal que es rep a la que es diu “ciutat de les persones”. Facin la prova i posin-se els lectors el rebut de l’IBI davant i comprovin.