La privatització del Registre Civil

9 setembre 2013 por Elisabet Planas

latorredelpalau

El senyor Ruiz-Gallardón no s’ha buscat gaire amics des que s’encarrega de comandar el Ministeri de Justícia. I és que per si amb la implantació de les taxes judicials i la reforma del Consejo General del Poder Judicial (posant-se tant advocats, com jutges i magistrats en contra) no n’hi havia prou, ara és el torn del Registre Civil.

El Registre Civil és una institució administrativa, de l’Estat, que dóna publicitat als actes que s’hi inscriuen, que són els fets relatius a l’estat civil de les persones. A l’Estat espanyol es va constituir el 1870 i depèn del Ministeri de Justícia. Malgrat que aquest Registre institucionalment és únic, n’existeixen tres categories: el central, els municipals i els consulars. Fins ara els Registres Civils municipals (n’hi ha un a cada municipi) han estat a càrrec del Jutge de Primera Instància (o del Jutge de Pau si el municipi no és capital de partit judicial), són públics, i els tràmits que s’hi duen a terme (tant les inscripcions com les certificacions que es sol·liciten) són gratuïts.

A Terrassa, que és capital de partit judicial, tenim un Registre Civil, les funcions del qual són assumides pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Terrassa.

Doncs bé, s’imaginen què és el que poden voler modificar Gallardón i companyia del funcionament i sistema del Registre Civil espanyol? No cal pensar gaire per endevinar que el ministre el que pretén és escombrar cap a casa. I com ho farà? Els il·lustro amb molt de gust.

Essencialment, el que pretén el ministre és que la gestió del Registre Civil s’encomani als Registradors de la Propietat. I es preguntaran què suposa: una privatització del Registre Civil en tota regla, que implicarà haver de pagar per sol·licitar partides de naixement, de matrimoni i de defunció, documents tots ells que se’ns requereixen majoritàriament per molts tràmits quotidians amb l’Administració Pública, la de Justícia (per una demanda de divorci, per exemple) o d’altres entitats. I tot això per beneficiar, no l’erari públic (que falta li fa, sobretot si els nostres polítics es gasten els diners públics amb carreteres i places de toros desertes, per no parlar d’altres qüestions), sinó simplement un col·lectiu que amb la crisi del totxo ha perdut bona part dels seus exorbitants ingressos d’altres èpoques de vaques grasses, i que segons el ministre, cal protegir: els Registradors de la Propietat.

Saben que Rajoy i dos dels seus germans són Registradors de la Propietat? I que la jove de Gallardón també pertany al col·lectiu?

Aquesta reforma fa mal d’ulls i no podem fer més que criticar-la i rebutjar-la. No només va en detriment del ciutadà, sinó que a més pretén afavorir a una minoria sense suposar cap estalvi. En primer lloc, l’únic que canvia és qui s’encarrega de certificar (abans el Jutge, ara es pretén que els Registradors de la Propietat), els funcionaris del Registre Civil continuaran al Jutjat i els seguirem pagant amb els nostres impostos. I en segon lloc, per les pròpies conseqüències que suposa encomanar la gestió d’aquest Registre als Registradors de la Propietat, que són funcionaris públics i professionals del Dret alhora, la qual cosa suposa que els seus ingressos els obtinguin directament dels ciutadans a través d’uns honoraris sotmesos a aranzels que són cobrats per inscripció o certificació. Per això parlem de privatització.

Els advocats que portem procediments de família ens preguntem si pels certificats del Registre Civil que se’ns requereix per llei aportar amb les demandes de divorci (per exemple), també haurem de pagar en detriment dels justiciables. De nou, polítics 1-ciutadans 0.