La prova de paternitat (II)

21 octubre 2010 por Joan Planas

Va quedar pendent de comentar, sobre aquest tema que és més important per a molta gent del que sembla: Qui pot impugnar la paternitat? Com es prova la paternitat a Catalunya? I tot això a la llum del Codi civil de Catalunya (llibre segon que es correspon  a la LLEI 25/2010, del 29 de juliol, relatiu a la persona i la família publicada al DOGC de  5/8/2010).

Com és natural, el marit pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en què conegui el naixement del fill o del descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació (els seus fills, hereus o descendents també ho poden fer).

La mare també ho pot fer, tant en nom propi o en interès i representació del fill, si és menor o incapaç, durant el termini de dos anys a partir de la data del naixement del fill o del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació.

I òbviament, dins el mateix termini ho pot fer el fill, des que assoleix la majoria d’edat  del  descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació.

En el cas de paternitat no matrimonial, el termini és el mateix.

Respecte dels mitjans de prova de la paternitat, ha de tenir-se en compte que per exercitar l’acció no cal  la presentació de cap principi de prova. Aquest principi –contràriament al que passa en tots els plets civils- és important, ja que difícilment podem –sense el consentiment de la persona respecte de la que es dirigeixi el procediment- podríem plantejar un plet tenint les proves anticipadament.

Però per a què prosperi qualsevol acció d’impugnació de la paternitat matrimonial i no matrimonial, s’ha de provar en el procés d’una manera concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona la filiació de la qual s’impugna. Si  la filiació deriva de la fecundació assistida de la mare, l’acció d’impugnació no pot prosperar si la persona la paternitat o maternitat de la qual s’impugna va consentir la fecundació i tampoc, en cap cas, si és progenitor biològic del fill.

Com pot comprendre el lector, darrera de la provança de la paternitat o de la no paternitat, hi haurà les corresponents “analítiques”, que previs els corresponents indicis previs, s’hauran d’autoritzar judicialment i consentir per a llur determinació, quina fiabilitat és pràcticament assegurada (tinguem present que darrera qualsevol acció d’impugnació o reconeixement de paternitat hi ha els corresponents aspectes afectius però també els econòmics, de manteniment del fill o hereditaris, entre d’altres).