La reforma dels lloguers?

6 setembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

El Govern ja ha entrat al Congrés dels Diputats el projecte de llei per a tramitar la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans i de la Llei d’Enjudiciament Civil, en la que serà la Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat de Lloguer d’Habitatges. Es va aprovar la tramitació al Consell de Ministres de 24 d’agost de 2012 i s’ha entrat al Congrés el 3/9/2012, on, per cert i després de tants dies, encara no han penjat el text concret del projecte de llei.

Aquesta reforma, una més de les tantes que cada govern realitza, té a veure en aquest cas amb la voluntat de reduir a la baixa les limitacions que fins ara la llei posava com a obligatòries, en benefici d’una major llibertat de contractació i en perjudici, és clar, dels beneficiaris d’aquelles limitacions que eren els llogaters.

Per això els temps mínims dels contractes (sempre parlem només d’habitatges), passaria de 5 a 3 anys, el de pròrroga de 3 a 1 any, es suprimirien les referències legals a la revisió dels lloguers a l’IPC, seria renunciable dins els 3 anys el dret preferent d’adquisició, les despeses de millora o reforma acordades entre les parts i realitzades pel llogater podran aplicar-se al pagament de la renda, s’amplia la possibilitat que l’arrendador pugui reclamar l’habitatge i fer fora el llogater si ho necessita, etc.

Ara bé, tot aixó, amb més el que direm ara, si bé pot beneficiar i ampliar drets dels propietaris en reduir les limitacions esmentades, no havia estat reclamat pel sector de la propietat, en aquest moment interessat en tenir contractes estables amb llogaters que paguin (els lloguers han baixat molt) i facilitant extingir contractes i treure els llogaters que no paguin.

L’objectiu real de la reforma és facilitar que societats d’inversió (que de tributar al 19% pels rendiments passaran a pagar 0%, i només tributaran al 19% del benefici que es distribueixi entre els socis, que serà obligatori –si hi ha beneficis- que es distribueixin el 80 %, quan fins ara era al 90%), puguin ampliar la seva activitat en el mercat dels arrendaments, bé sigui mitjançant inversions externes amb adquisició d’immobles a la banca, disminuint la seva cartera, o bé sigui amb societat de la pròpia banca  ja que s’eliminen els requisits relatius al finançament alié, que canviï el criteri de vendre actius –ja a preus de saldo comparant amb els preus d’adquisició i aixó és discutible- per posar en lloguer els propis habitatges que tingui als seus actius.

Per això, a més d’aquelles limitacions reduïdes, s’amplifica l’efecte per tal que si el contracte de lloguer no està inscrit al Registre de la Propietat el banc o la societat d’inversió o d’altres propietaris que adquireixin habitatges, puguin ignorar l’existència de l’arrendament i treure el llogater (actualment s’inscriu el 0% de forma que no tenim constància de cap inscrit).

I aquesta és la història, malgrat mitjans de comunicació de caràcter estatal o nacional, no l’hagin copsat i s’entretinguin amb detalls insignificants. Aquesta conclusió no vol dir que la reforma no sigui important i als seus resultats ens haurem de remetre.