L’accés a la cassació després de la Llei de Mesures d’Agilització Processal

4 novembre 2011 por Elisabet Planas

Dimarts 1 de novembre, tot i ser festiu, entrava en vigor la Llei 37/2011, d’11 d’abril, de Mesures d’Agilització Processal, de la qual se n’ha parlat molt (i val a dir que no tothom amb tota la precisió que requereix una disposició tan important) a la premsa.

L’esperit d’aquesta Llei és, com ja anuncia el seu nom, el de donar una empenta a la tramitació de procediments i mesures judicials que arran de la crisi econòmica que viu el país han esdevingut poc eficaços o no han demostrat ser-ho prou en casos d’ús extrem dels mateixos (almenys pel que fa als procediments de l’ordre civil, que és en el que ens volem centrar).

A grans trets, podem dir que es veuen afectats els procediments de desnonament per impagament de la renda arrendatícia i la seva reclamació, i en menor mesura, ja que únicament s’elimina el límit màxim pel qual s’hi pot acudir per reclamar una quantitat, els procediments monitoris, entre d’altres. A més, s’han suprimit un seguit de tràmits que feien feixucs els processos quan es pretenia recórrer, com és ara l’escrit de preparació dels recursos d’apel·lació: ara quan dicti sentència, el Jutjat ens donarà 20 (i no 5) dies per interposar (i no preparar) el recurs d’apel·lació.

Una altra de les novetats que introdueix aquesta Llei de Mesures d’Agilització Processal és la que ens interessa destacar en aquest article: la modificació de l’article 447.2 de la LEC en relació al recurs de cassació. I és que sobre aquesta modificació tracta l’Acord adoptat pels magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en Junta General celebrada el recent 24 d’octubre de 2011, fa poc més d’una setmana.

L’article 477 de la LEC regula les resolucions judicials que són susceptibles de ser recorregudes en cassació i els seus motius, i concretament el seu punt 2 estableix avui (després de l’entrada en vigor de la Llei) que es podran recórrer en cassació les sentències dictades en segona instància per les Audiències Provincials:

  1. Quan es dictin per a la tutela judicial civil de drets conamentals, excepte els que reconeix l’article 24 de la Constitució.
  2. Sempre que la quantia del procés excedeixi de 600.000 euros.
  3. I quan la quantia del procés no excedeixi de 600.000 euros o aquest s’hagi tamitat per raó de la matèria, sempre que, en ambdós casos, la resolució del recurs presenti interès cassacional.

La Llei, doncs, efectua dues modificacions clares.

Per una banda, eleva la quantia del procés de 150.000 euros a 600.000. És a dir, que si l’Audiència Provincial dicta una sentència en un procés de quantia superior a 600.000 euros sempre serà recurrible en cassació per la part que consideri que s’ha vulnerat una norma aplicable per a resoldre les qüestions objecte del procés.

I per una altra banda, la nova redacció dels apartats segon i tercer de l’article 477.2 de la LEC estableixen una distinció entre els processos seguits per raó de la quantia i els que ho són per raó de la matèria. Estableix, a diferència del que succeïa amb anterioritat a la reforma de la llei rituària, que els processos que s’hagin tramitat per raó de la matèria només podran accedir al recurs de cassació per la via de l’article 477.2.3 de la LEC. Això implica que per poder ser recurribles les sentències dictades per les Audiències Provincials en segona instància recaigudes en processos tramitats per raó de la matèria hauran de presentar interès cassacional per poder ser recorregudes. L’article 477.3 de la LEC precisa quan un recurs presenta interès cassacional: quan la sentència recorreguda s’oposi a la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (o Superior de Justícia) o resolgui punts i qüestions sobre els quals existeix jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials o apliqui normes que no portin més de cinc anys en vigor (en aquest últim cas, sempre que no existís doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (o Superior de Justícia) relativa a normes anteriors d’igual o similar contingut.

Amb tot, doncs, la conseqüència d’aquesta compartimentació excloent de les vies d’accés al recurs de cassació en virtud de la distinció entre processos tramitats per raó de la quantia i els que ho són per raó de la matèria per la reforma operada per la Llei 37/2011, d’11 d’octubre, suposa que en processos tramitats per raó de la matèria només podrem recórrer si existeix aquest interès cassacional definit per l’article 477.3 de la LEC. Abans d’entrar en vigor aquesta modificació, la redacció de l’article 477.2 de la LEC i la doctrina del Tribunal Superior de Justícia permetien que les sentències de les Audiències Provincials en processos tramitats per raó de la matèria també tinguessin accés a la cassació tant per l’apartat tercer de l’article 477.2 de la LEC (l’única via d’accés possible avui), com per l’apartat segon si superaven el límit quantitatiu de 150.000 euros, cosa que permetia no haver de demostrar aquest interès cassacional.

En aquest sentit s’expressa l’Acord pres pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat 24 d’octubre, que trobaran aquí.