L’advocat jove

25 febrer 2014 por Elisabet Planas

latorredelpalau

A Terrassa som un total de 725 advocats col·legiats, 587 dels quals d’exercents. Els advocats, com ja he referit en alguna altra ocasió, tenim fama de tenir una memòria i oratòria prodigioses que ens permeten guanyar-nos molt bé la vida. Com en tot, em sap greu decebre’ls, però en aquesta afirmació hi ha més de tòpic que de cert.Deixin-me que els subratlli que avui, l’advocat, per més que s’hi esforça li costa molt mantenir el seu despatx obert al públic. Gràcies a la crisi, sí; però també a les propostes d’un govern que no sap fer res més que empitjorar la situació amb lleis que introdueixen taxes o modificar els partits judicials en detriment tant del ciutadà com dels professionals de la Justícia. El sector de l’advocacia es troba en estat d’alarma.

Almenys això és així a la nostra ciutat, on la figura de l’advocat coincideix amb un perfil majoritàriament d’autònom o membre d’un despatx petit. I si ens fixem en els joves, la situació encara és molt pitjor. Si ens fixem en els grans despatxos, l’advocacia jove és la més perjudicada; en aquests bufets els junior (com es coneix a l’advocat novell) han vist ajustats els seus sous (la part variable) en un 76,56%.

Doncs bé, a Terrassa la tendència és la mateixa. El llicenciat o garduat en Dret que surt de la facultat amb ganes de treballar, s’està veient abocat o bé a fer de passant cobrant una misèria (si la cobra), o bé a continuar els seus estudis en la vessant pràctica cursant el màster que ofereix l’Escola de Pràctica Jurídica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ja que la feina als despatxos escasseja i no hi ha demanda de professionals, i almenys quan finalitzes aquests estudis pots accedir al Torn d’Ofici directament.

Actualment són pocs els que són contractats per algun advocat o algun despatx. I si tampoc poden pagar-se el màster, l’única opció que tenen els joves advocats és treballar pel seu compte i viure en el malson de ser autònoms tot esperant poder accedir al Torn d’Ofici passats tres anys des de la seva col·legiació. Per si això no fos poc, la nova fornada de llicenciats en Dret que volen exercir d’advocats ara es troben sense toga. Això és així després que el 2011 entrés en vigor la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador, que exigeix estar en possessió del títol de llicenciat o graduat en Dret, realitzar cursos de formació, un període formatiu de pràctiques i superar una prova d’avaluació final acreditativa de la capacitació professional; tot això a través del màster d’accés a l’advocacia. No obstant, tot i existir una generació d’advocats que ha cursat aquest màster, el govern encara no ha convocat aquesta prova i deixa a tots els aspirants a advocats del país orfes de professió.

Desconec quants advocats joves hi ha a Terrassa (tot i que treballo per aquest col·lectiu des del Grup d’Advocats Joves i no tenim les dades reals d’aquest nombre), però sé que molts dels que volen sobreviure exercint la professió ho han de combinar amb la realització de moltes altres feines, sovint, ni relacionades amb les lleis. Els segueix semblant que ser advocat és una garantia de futur avui dia?