L’Aniversari de la Compilació

22 juliol 2010 por Joan Planas

Ahir es commemorava el 50è aniversari de l’aprovació de la Compilació de Dret Civil de Catalunya,  que va ser el recull màxim que es permeté a l’època del Dret Civil propi de Catalunya. Va ser aquest un pas important al moment, doncs un 21 de juliol de 1960, no admetia gaires alegries de reconeixements de dret especials.

Catalunya històricament, com d’altres Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol tals com Navarra, tenien  àmplia tradició jurídica que s’havia fet palesa amb l’existència d’un Dret Civil propi, amb figures inexistents o diferents a les de l’Estat espanyol. Aquest panorama va canviar-se a la fi de la Guerra de Successió amb Decret de Nova Planta de 1716, que no només va abolir l’ús del català (la seva manifestació més coneguda), sinó que va suposar la privació de les fonts de producció del Dret Civil Català. I parlem de fonts en el sentit pràcticament real, dels llocs on havia de beure i brollar més dret civil català.

Les conseqüències del Decret s’estenien doncs a l’aplicació del Dret, que resultava una tasca gairebé de xinesos: requeria paciència per conèixer la normativa totalment dispersa i anquilosada formada per disposicions de Dret romà i canònic, Dret medieval, la costum i la doctrina.

Després d’anys d’aquesta situació de negació d’una banda i d’inseguretat jurídica, per una altra, atesa a més la manca d’una prelació de fonts del Dret, els col·lectius que havien d’aplicar-lo van endegar paral·lelament a la codificació espanyola, els projectes d’Apèndix que pretenien recollir aquesta dispersió normativa. Aquesta tasca va culminar el 1960 amb l’aprovació de la Compilació mitjançant la Llei de 21 de juliol, que ahir complia la cinquantena (sota el lideratge de Ramon Maria Roca Sastre i defensada a Madrid pel procurador en Corts i alcalde de Barcelona José-Maria Porcioles).

Així doncs, la Compilació va marcar un abans i un després en la història de Catalunya i la seva tradició jurídica que mereix totes les celebracions. Gràcies a la seva existència, avui gaudim d’un Codi Civil Català que és hereu de la vocació de la Compilació: reunir la dispersa normativa (les lleis especials dictades pel Parlament català: la de servituds, el Codi de Família, el de Successions; i moltes d’altres) aprovada en diferents moments, segons la situació política existent passada la transició, en un sol codi en aquest cas. Mercè de la Compilació el Dret Civil català, el Dret Civil del nostre país, ha estat conservat i impulsat, mantenint així Catalunya la seva potestat legislativa en matèria de Dret Civil.

En el context que vivim, en què des de l’Estat espanyol es volen retallar les ales d’una Comunitat com la nostra, recordar el que va suposar la Compilació en el fosc temps polític en que es va assolir la seva promulgació ens ha de servir d’esperó per a seguir treballant per a obtenir la normalització catalana al segle XXI.