L’herencia angoixant
10 juny 2010 por Joan Planas
No donem cap novetat si recordem que les lleis tenen no només els efectes previstos a la pròpia norma, sinó que n’hi ha que produeixen molts efectes col·laterals.
Una de les normes més discutides a Catalunya, com a greuge comparatiu important entrem d’altres que patim els catalans, ha estat la no supressió de l’Impost de successions i donacions, com si s’escau menys a Extremadura, a la resta de l’Estat (amb poques variacions). I en aquest cas és més greujós, doncs no depenia de Madrid, ni de ningú més, la supressió, sinó només dels propis catalans.
La modificació introduïda a la llei de mesures fiscals a finals d’any, certament rebaixa el que s’ha de pagar per aquest impost, però no en els termes que ha anat publicant el Govern de la Generalitat, i naturalment no assoleix la pràctica supressió que gaudeixen a la resta de l’Estat espanyol.
Però un efecte col·lateral importantíssim en aquest cas, s’està produint en moltes persones que les porta a una angoixa brutal. Gent gran que es saben a les acaballes de la seva vida i, encara més, la gent que està patint malalties greus que els poden dur a una mort propera, quan s’assessoren, sobre els terminis d’aplicació de la reforma.
Així, sense anar més lluny, si la reforma preveu una reducció de la base sobre la que es calcula l’import a pagar de 500.000 € per a cònjuges o de 275.000 € per a descendents, la llei estableix un calendari d’acord amb el qual les herències de gent que es mori entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2010, el descompte és només del 25% d’aquella quantitat; si es mor entre l’1 de juliol de 2010 i el 30 de juny de 2011, passa a ser del 62’50 per cent, i per tant no s’aplica el 100 per cent de reducció (que no supressió), fins a partir de l’1 de juliol de 2011.
Quina és l’explicació que es va donar per posar aquests terminis o període transitori? Doncs que si s’aplicava tota la reducció a l’1 de gener de 2010, es produiria un greuge comparatiu entre les persones mortes abans i després de l’1 de gener de 2010.
És per aplaudir el cinisme de l’explicació.
El greuge comparatiu es produeix entre catalans i no catalans.
S’hauria d’haver suprimit l’impost. I no s’hi val dir que la crisi o no la crisi, perquè a tot l’Estat s’en surten igual sense l’impost de successions.
A banda, establir un règim transitori, i a més tant llarg, és angoixant per a tots aquells a qui els preocupa que els seus estalvis d’anys siguin arrissats per la hisenda catalana, amb un retall important, quan ells ja no hi siguin.
Crec que seria important que algun partit polític abanderés inclusivament amb més força, una postura radical al respecte, incorportant-la de forma taxativa al seu programa electoral (i ull, que si després no ho compleix, ens enrecordarem!).
