L’herència no acceptada i els seus creditors

1 octubre 2015 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

En la situació actual, davant la defunció d’una persona que tenia deutes (sigui fruit de negocis que han anat malament o d’execucions hipotecàries o d’altres en les que el deute ha superat en molt la capacitat o voluntat de pagament d’una persona), són diverses qüestions que han de tenir en compte els seus hereus.

La primera és assessorar-se. Sembla una ximpleria però és molt important. Hem de tenir en compte que no és necessari que es realitzi una manifestació expressa d’acceptació de l’herència, perquè es produeixin els efectes de l’acceptació.

Quins efectes té l’acceptació d’una herència? Doncs que l’hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries (és a dir, de tot el que serien deutes del difunt o de l’herència), i en respon no solament amb els béns de l’herència, els béns relictes, sinó també amb els béns propis, de forma indistinta.

Si fem actes d’hereu, com per exemple disposar de diners del difunt, cobrar-ne els lloguers, o qualsevol altre acte que només podríem fer si fóssim hereus, s’entén que hem acceptat l’herència i amb aquest fet els creditors del difunt podran llençar-se sobre el o els hereus.

Cal tenir-ho en compte.

En aquest moment hi ha no poques situacions en les que els hereus d’una persona amaguen el cap sota l’ala, creient que si tiren pel dret i fan d’hereus sense haver fet l’acceptació davant de notari, no els hi podran reclamar els deutes del difunt.

Inversament, per tant, quant els creditors d’una persona que en vida els era deutora, tenen coneixement de què hi ha hereus, que actuen com a tals, però no han acceptat l’herència, poden procedir a reclamar contra l’herència jacent, la massa hereditària i els presumptes hereus.

Entre aquests creditors, ho poden ser Hisenda, la banca, l’arrendador d’un habitatge o local del que el difunt era llogater, els que eren creditors d’una empresa individual o professional, etc.

Tots ells, i els que em deixo, podran reclamar al o als hereus, els diners que els hi són deguts, o podran reclamar les obligacions que el difunt tenia, existint a la normativa legal, els corresponents camins per a fer-ho.

Cal doncs tenir-ho ben present (com va passar en crisis anteriors, per exemple la tèxtil de fa anys), ja que hi ha creditors que al cap d’anys i panys segueixen perseguint els deutes (hi ha veritables empreses de professionals jurídics que es dediquen en exclusiva a aquesta feina, i hem de tenir en compte que els terminis de prescripció són llargs (10 anys a Catalunya i 15 a Espanya com a terminis generals), però a més el Codi civil de Catalunya deixa clar que, en pretensions entre persones que havien d’heretar i l’herència jacent, se suspèn el termini de prescripció mentre no sigui acceptada l’herència.

Bé, com pot veure el lector, el tema és important i cal reflexionar-hi i assessorar-se, doncs també pot acceptar-se l’herència a benefici d’inventari, però cal complir uns requisits per a què sigui vàlid i no provoqui l’efecte de passar els deutes del difunt a l’hereu.