Llicències municipals innecessàries

Poca difusió s’ha donat aquests dies de la nova normativa que es va publicar al BOE del 27/12/2013, que és la llei 12/2012, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis.

S’ha comentat alguna cosa sobre comerç, però hi ha una part important, que és la corresponent a la normativa que fa inexigible la llicència municipal per a moltes activitats, no totes, òbviament (en el llistat, la llei preveu que les comunitats autònomes puguin ampliar el llistat d’activitats per a les que no sigui necessària la llicència). En aquest cas, la llei afecta activitats comercials minoristes i la prestació de determinats serveis que es fixen en un annex de la pròpia llei (i que són molts).

El text de la llei és que per al desenvolupament de les activitats o serveis esmentats, que es realitzin en  establiments permanents situats a qualsevol lloc del territori de l’Estat, que tinguin una superfície útil d’exposició i venda al públic inferior a 300 metres quadrats,  “para el inicio y desarrollo de las actividades comerciales y servicios definidos en el artículo anterior, no podrá exigirse por parte de las administraciones o entidades del sector público la obtención de licencia previa de instalaciones, de funcionamiento o de actividad, ni otras de clase similar o análogas que sujeten a previa autorización el ejercicio de la actividad comercial a desarrollar o la posibilidad misma de la apertura del establecimiento correspondiente” i “tampoco están sujetos a licencia los cambios de titularidad de las actividades comerciales y de servicios” (en aquest cas, només caldrà una comunicació prèvia a l’Ajuntament a efectes informatius. Tampoc serà exigible la llicència per a la realització de les obres d’acondicionament dels locals a desenvolupar l’activitat comercial (sempre que no hi hagi en aquest cas la necessitat de redacció d’un projecte d’obra d’acord amb el que preveu l’art. 2.2 de la LLei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació).

Els interessats només hauran de fer una declaració responsable o una comunicació prèvia i, pagar l’impost o taxa corresponent, si aquest és obligatori.

Consolidar amb aquesta normativa una previsió anterior en el propi sentit, meritarà realment un canvi en la forma d’agilitzar la implantació de negocis i activitats, sense que aquesta manca de llicència suposi, per a les activitats que afecta, un perjudici final per als ciutadans.

Va en la bona línia.

Categories: Administració, Reformes.