Llogaters i incompetència del legislador

1 desembre 2011 por Joan Planas

Varem comentar la  darrera reforma per a “agilitzar” els lloguers, a resultes de la Llei 37/2011,  que va entrar en vigor el proppassat 31 d’octubre.

La reforma tenia com a principal novetat que, una vegada presentada i admesa a tràmit la demanda judicial de desnonament per impagament de rendes, el Secretari judicial ha de requerir al llogater  morós perquè, en el termini de 10 dies, o desallotgi l’immoble, o – pagui el que deu, o comparegui al Jutjat  i s’oposi al desnonament manifestant els motius pels que consideri incorrecte la reclamació.

Si el llogater morós no fa cap d’aquestes accions, el Secretari judicial dictarà resolució per la qual es podrà procedir al desnonament en la data assenyalada, sense que s’hagi de celebrar judici. En molts casos doncs,  no caldrà fer el tràmit de la vista de judici, amb la qual cosa es pretén fer més breu i agilitzar la durada total del procediment i aquest era el motiu pel que lloàvem la reforma.

És clar que l’efectivitat d’aquesta reforma dependrà de com es dugui a terme la seva aplicació pràctica per part dels nostres Jutjats, principalment a l’hora de assenyalar la data per a la diligència de llançament, en els casos en que no hi hagi oposició i, per tant, no s’hagi de celebrar judici. Fins ara, l’arrendador ha d’esperar mesos per al desallotjament, dut a terme per una comissió judicial que fixa les dates per rigorós ordre d’assumptes (i uns jutjats la veritat és que són molt més àgils que els altres, i amb diferència)

Ara bé, la reforma suposa un retrocés, per culpa del legislador, doncs s’ha suprimit l’eficaç mesura consistent en què a l’hora de portar-se a terme el requeriment judicial al llogater,  en cas de no trobar-lo en el domicili designat en el contracte a efectes de notificacions, es procedia a fixar la cèdula de citació en el tauler d’anuncis del Jutjat (com en el cas dels procediments hipotecaris). La reforma, en canvi, disposa que el requeriment es faci en el domicili de la persona requerida, i cas de no trobar-la, es portin a terme pel Secretari judicial les mesures necessàries d’esbrinament del domicili, i sols quan aquestes resultin infructuoses, es podrà ordenar la citació pel tauler d’anuncis. Es torna doncs a un sistema que alenteix el procés de desnonament. D’entrada perquè és sabut que a l’hora de treballar, als llogaters que tenen feina no són al seu domicili –com és normal- i els llogaters “galtes” –que també n’hi ha-  es fan fonedissos quan els busquen els agents judicials (no obren la porta, no contesten, etc), a més d’encarir el cost judicial i fer més carregosa la feina dels jutjats.

Així, la imprevisió legal, torna a marcar el gran nivell d’incompetència pràctica dels nostres legisladors, que no consulten prou amb les persones que ens ocupem a la pràctica d’aquests temes, i simplement tiren pel dret sense més.

També cal dir que la reforma pot posar en perill les reclamacions que permet la llei, d’acord amb les quals podem amb un sol plet, exercir simultàniament de les accions de desnonament i reclamació de rendes de cara al cobrament dels lloguers que es generin després de la demanda i fins a la recuperació de la possessió de la vivenda o local.

D’acord amb el principi de Peter, el nivell d’incompetència deu raure al Parlament espanyol.