Lloguer o compra

28 desembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

La que anomenen els mitjans com la futura llei del lloguer, en la seva tramitació comença ja a estar a la fase final.

Fa una setmana, el Ple del Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat presentades pels  diversos grups parlamentaris.

El debat parlamentari gira al voltant de si cal potenciar la compra o si cal potenciar el lloguer. Aquest, però, no és un debat nou, sinó continuat amb alternances en el temps.

L’esterilitat del debat com a tal és clara. No hi ha cap dubte que qui compra l’habitatge propi està formant estalvi per a un futur, dóna estabilitat social i ajuda a la formació de la riquesa de la nació. Llogar sempre ha estat una opció subsidiària, llevat de circumstàncies personals, socials i/o laborals que puguin pesar més sobre aquesta decisió.

El mateix debat s’ha donat anys enrere. Així, per exemple, el 15 de març de 2007 ens fèiem ressò del mateix debat en aquest mateix diari, i afirmàvem que “la polèmica és artificiosa i és simplement un parany que els administradors públics ens posen davant, per tapar la ineficàcia total de les polítiques tan promeses com incomplertes de facilitar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne”. Llavors governava el PSOE i ara ho fa el PP, canviant les tornes; i no falta raó a les files dels diputats populars, quan s’acusa al  PSOE “… de no haber hecho “absolutamente nada” para incentivar el alquiler durante sus años de gobierno y de usar la política de vivienda como “arma arrojadiza”.

La llei del lloguer que ara s’està debatent no ha estat demanada pel sector, i certament que el seu objectiu és facilitar la inversió immobiliària de les societats de capital i fons. El retall de drets als llogaters, que el propietari normal no ha demanat (el propietari individual només vol estabilitat en el lloguer, cobrar pacíficament i que la llei sigui àgil en cas de morositat), maquilla el seu veritable objectiu de facilitar als inversors de grans capitals la compra de grans estocs d’habitatges i donar més possibilitats de treure els llogaters. La fórmula consisteix en desprotegir el 100 % dels llogaters, que en no inscriure els contractes al Registre de la Propietat podran ser desnonats més fàcilment sense respectar els terminis, ara més breus, de duració mínima dels contractes.

Molt possiblement en canviar l’any, s’aprovarà la llei i en podrem valorar els seus efectes. Però cal que el lector no perdi de vista que el principal objectiu de la llei és el que hem comentat.

Aprofito l’avinentesa per a desitjar a tots els lectors que l’any que ara acabem hagi estat per a tots el més dolents de tots els que puguin venir.