Llums i ombres

18 juny 2013 por Elisabet Planas

latorredelpalau

A Terrassa, gràcies a la tasca PAH i a l’Oficina d’Intermediació Hipotecària (implantada per primera vegada al Col·legi d’Advocats de la ciutat i exportada a la resta de l’Estat), s’han evitat desnonaments i s’ha conscienciat a l’Ajuntament per tal que apliqui mesures per ajudar els afectats (com la bonificació de l’impost de plusvàlua municipal).

Si bé és cert que a nivell local es fan passos per garantir el dret a l’habitatge, la reforma havia de venir de l’Estat, que per fi, el passat 15 de maig entrava aprovava l’esperada Llei 1/2013 de “medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios”.

Després del camí recorregut pels moviments socials encapçalats per la PAH i la seva ILP per a la dació en pagament, la norma va ser aprovada a corre-cuita per la pressió social i per donar compliment (ja els avanço que parcialment) a la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 14 de març en el cas Anziz. Tot i donar cert alè als ciutadans afectats pels desnonaments, és un pegat més que no soluciona el problema de fons tal i com s’evidencia a només un mes de la seva aprovació. Va néixer coixa i és insuficient per frenar la tragèdia de molts.

D’entre les reformes que introdueix la Llei n’hem de destacar una: la possibilitat que s’incorpora a la Llei d’Enjudiciament Civil d’al·legar l’existència de clàusules abusives en el contracte de préstec hipotecari quan ens oposem a l’execució de la nostra hipoteca. Mesura important, però que com és habitual, es queda a mig camí.

Veiem que per una banda, i cal aplaudir-la, dóna al deutor hipotecari un oportunitat més per defensar-se quan el banc el porta davant dels tribunals. Val a dir, però, que el que permet és que ho demani el deutor hipotecari perquè abans no podia al·legar aquest motiu (tenia tres causes taxades d’oposició). Tanmateix, anteriorment i gràcies a la legislació de protecció del consumidor, l’apreciació de clàusules abusives ja l’ha de dur a terme d’ofici el Jutge per mandat legal sempre que en trobi. Per tant, no afegeix una qüestió absolutament nova.

I per altra banda, aquesta possibilitat s’extén no només als nous executats, sinó també als que es troben ja amb el procediment iniciat: tant els que hagin d’oposar-se, com els que ja ho han fet i els que no van actuar perquè ho donaven per perdut, així com fins i tot els que ja els han subhastat l’habitatge (en aquest últim cas sempre i quan no hagin entregat les claus o no els hagin desnonat). No obstant, en els casos iniciats la Llei (Disposició Transitòria 4ª) només dóna el termini d’un mes des de la seva entrada en vigor per al·legar l’existència de clàusules abusives; es a dir, que qui es trobi en un procés de desnonament haurà d’al·legar-ho abans del proper 17 de juny a través d’advocat i procurador.

Creuen que s’ha de limitar l’oportunitat de fer valer els nostres drets en una qüestió d’emergència social d’aquesta envergadura? Els advocats i col·lectius com la PAH que vetllem per persones en procés de ser desnonades hem informat als afectats de Terrassa per tal d’actuar i al·legar clàusules abusives, ja que no se’ls ha comunicat personalment aquesta qüestió sinó que només ho han pogut conèixer a través del BOE (pocs clients ho coneixen i els que no tenen advocat és possible que no s’hagin assabentat de la mesura). Cal criticar aquesta manca d’informació i insistir en criticar fermament la manca de temps per fer valer un instrument que el que pretén és protegir el consumidor d’acord amb el que imposa la normativa europea, que novament el legislador espanyol compleix a mitges.