Marmessors

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa7

Article publicat el 30/6/2005

 

Els advocats que intervenim en temes hereditaris sovint som espectadors dels problemes que plantegen les herències entre els hereus i els llegataris i com, a voltes, les famílies no resisteixen un procés de distribució d’una herència.

Històricament a Catalunya, les grans herències han resolt aquest problema amb la intervenció dels marmessors (els “albaceas” a Castella), si bé a l’actualitat, malgrat l’actualització de la seva regulació portada a terme pel Codi de Successions aprovat per la llei 40/1991, de 30 de desembre, aquesta figura no ha reixit.

Però possiblement aquesta situació només és fruit del desconeixement que la gent té de la seva existència.

El marmessor, que pot ser un o varis, és la persona que el testador o l’heretant pot nomenar per tal que, en nom propi i en interès d’altri i investit de les facultats pertinents, executi respecte de la seva successió els encàrrecs que li hagin conferit.

El càrrec de marmessor, que és voluntari però que una vegada acceptat només pot ser excusat en virtut de justa causa apreciada pel jutge, s’assembla a la figura de l’administrador d’herències que regula el dret anglosaxó.

La importància d’aquest càrrec és molta i és convenient tenir-la present en aquells cassos en els quals el propi testador ja preveu que a la seva mort, la seva herència pot provocar estralls entre els seus hereus i/o llegataris.

De la seva importància en donen fe les facultats que la llei -el codi de Successions- li atribueix. Així, el marmessor universal està facultat per a possessionar-se de l’herència i administrar-la igual que tot hereu, disposar dels seus béns amb l’extensió expressada en el propi Codi i realitzar els actes necessaris per a complir la seva comesa i les disposicions del testament, podent a més intervenir en tots els litigis o les qüestions que se suscitin sobre els béns hereditaris, els fins de la marmessoria i la validesa del testament, el codicil, la memòria testamentària o l’heretament, i per a interpretar-los.

Qualsevol personal pot ser nomenada marmessor, tot i que un bon consell -atesa la complicació que a vegades tenen les normes hereditàries- és nomenar un professional del dret, concretament un advocat.

Un exemple de les facultats del marmessor el tenim la seva facultat per a vendre béns, encara que hi hagi legitimaris, cobrar crèdits i cancel.lar-ne les garanties, retirar dipòsits de tota classe, satisfer deutes i càrregues hereditaris i els impostos causats per la successió, complir els llegats, pagar legítimes i en general efectuar tots els actes que calguin per a la realització dinerària dels béns de l’herència.

Òbviament, el marmessor haurà de retre comptes als hereus, als afavorits en l’herència o, si s’hande destinar els béns o diners a finalitats d’interès públic o general, al jutge.

Com es pot veure, la figura és interessant i quantes baralles no es podrien estalviar si es preveu en el testament l’existència del marmessor.