Mediació i conflictes jurídics

8 març 2012 por Joan Planas

La mediació és en termes legals un mitjà de solució de controvèrsies en que dues o més parts intenten –sempre voluntàriament– assolir entre elles i per sí mateixes un acord amb la intervenció d’un mediador.

Així es defineix també en la nova normativa reguladora d’aquest instrument, que es va publicar el dimarts dia 6 de març de 2012 al BOE (amb el Reial Decret-llei 5/2012), que pretén –com és de rebut– potenciar la mediació, incorporant alhora la Directiva 2008/52/CE (la utilització d’un Real Decret llei per un tema d’aquest estil obeeix a dues raons: a) Deixar d’estar incomplint amb la CE ja que la incorporació de la Directiva s’havia d’haver fet abans del 21/5/2011; b) S’aprofita l’avinentesa per a  resoldre el problema dels estudiants de dret que es veien impedits per a accedir a advocats o procuradors si no es feien uns cursos de formació que encara no existeixen).

No poden ser objecte de mediació ni els temes penals, ni els administratius, ni els laborals ni els que són matèria de consum, essent bàsicament l’objecte els assumptes civils i mercantils.

A la norma es deixa clar que la mediació sempre ha de ser voluntària, garantint la igualtat de les parts  i la imparcialitat dels mediadors, la seva neutralitat. Així mateix, es regula com s’inicia i la informació i sessions informatives que la seguiran, la sessió constitutiva de la mediació, regint-se el procés per un principi de brevetat i les formes de finalització del procés (sigui per arribar a un acord les parts o no; o be sigui per rebutjar el mediador o no posar-se d’acord en el seu nomenament).

També es regula com formalitzar l’acord, si s’hi arriba, per tal de garantir la seva execució forçosa, pel cas que tot i haver-se arribat a un acord, després sigui alguna de les parts la que no compleixi amb el que s’hagi acordat (d’aquí la conveniència d’elevar l’acord a escriptura pública, que s’atorgarà naturalment davant de notari).

Respecte dels honoraris notarials, no crec que a aquests professionals els hi hagi agradat el redactat, doncs fixa que els honoraris es calcularan com a document sense quantia i no d’acord amb el contingut econòmic dels acords.

Com no s’escapa a cap lector, tot i que la mediació és un bon instrument de resolució de conflictes (els advocats en som bona prova, doncs és norma professional la d’intentar la solució dels problemes per aquesta via com a preferent i no la judicial), el seu voluntarisme fa que la seva aplicació no sigui massa galdosa. L’Estat vol treure el màxim d’assumptes de la via judicial –perquè costa diners a l’Estat– però la seva efectivitat desgraciadament no és massa. Amb tot, la nova regulació pot ajudar a millorar l’eficàcia procedimental de la mediació i ajuda a garantir-ne la seguretat jurídica i l’execució forçosa.

Cal tenir present, finalment, que caldrà que el Ministeri desenvolupi més l’estatut jurídic del mediador, com a tal, resolent els dubtes sobre quina capacitació professional i coneixements ha de tenir (doncs no hi ha cap reserva legal per tal que els mediadors siguin advocats).