Mesures tardanes que cal aplaudir

14 maig 2013 por Elisabet Planas

latorredelpalau

El Ple de l’Ajuntament del passat mes d’abril aprovava per unanimitat la bonificació de la Plusvàlua municipal quan aquesta es meriti a resultes d’una execució hipotecària o d’una dació en pagament.

La Plusvàlua, que tècnicament és l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, és un tribut que s’ha de pagar quan es transmet la propietat d’una finca urbana. Les adjudicacions de finques per part d’un banc que ha executat una hipoteca, o la pròpia dació en pagament per la qual estan lluitant molts col·lectius com la PAH, suposen una transmissió que genera l’obligació de pagar aquest impost, a la qual ha de fer front la persona que transmet (a menys que es tracti d’una herència). En aquests casos, doncs, implica que qui s’ha vist privat del seu habitatge perquè no ha pogut pagar la hipoteca (segurament perquè està a l’atur i sense ingressos), hagi de liquidar aquest impost municipal d’un import sovint força elevat.

Per evitar o frenar la injustícia social que suposa la Plusvàlua en aquests supòsits, gràcies a la consciència de les forces polítiques que integren el Ple de l’Ajuntament de Terrassa, no només es bonificarà la quota de l’impost a aquells que es trobin en aquesta situació, sinó que es sol·licitarà al Govern central que es modifiqui la Llei reguladora de l’impost (que és espanyola) per tal que incorpori aquesta mesura adaptant-se a la realitat social.

Tot i així per més que celebrem la mesura, no podem oblidar-nos de fer-hi crítiques.

En primer lloc, Terrassa no és ni de bon tros pionera en l’aplicació d’aquesta mesura (Barcelona ja fa temps que l’aplica, per exemple), i convé evidenciar que sorprèn, i molt, que una mesura tan necessària arribi tan tard. Les execucions hipotecàries s’han anat succeïnt i augmentant any rere any des que la crisi va esclatar i les bonificacions no es plantegen fins ara; si bé s’ha d’apuntar que en alguns casos s’han concedit ajudes totals o parcials per al pagament, prèvia sol·licitud de l’obligat al pagament i després d’acreditar la seva situació i aportar documentació sobre les seves càrregues familiars, ingressos i despeses.

I per altra banda, seria convenient saber quina reforma proposa l’Ajuntament de la Llei que preveu i regula aquest l’impost (que és espanyola: articles 104 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals): si la d’incloure aquests casos com a exempts, o la de traslladar  l’obligació de pagament a la part adquirent de la finca, és a dir i en la majoria dels casos, als bancs. La meva recomanació es decanta per la segona opció, ja que d’aquesta manera els Ajuntaments es garanteixen seguir percebent els ingressos que els suposa la Plusvàlua.

En resum, cal que aplaudim la iniciativa del Partit Socialista, que és qui va plantejar la proposta, i el suport de la resta de forces del Ple, que en un assumpte tan sensible han sabut posar-se d’acord prioritzant l’interès dels seus ciutadans més afectats per la crisi.

(També trobareu l’article clicant aquí.)