Morositat de l’Administració

2 desembre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

Hem sabut darrerament de la situació límit que viuen les economies d’Irlanda i Portugal i el més que probable rescat d’Irlanda que la UE i el FMI hauran de suportar. I estant Espanya en una situació similar, encara que les mesures de ZP hagin fet algun efecte (que per molts s’ha de posar en dubte si no s’acompanyen d’altres), s’ha instal·lat una desconfiança generalitzada sobre el deute espanyol que va provocar la setmana passada una de les pitjors jornades a la Borsa des de l’agost.

Espanya està endeutada i exigeix als ciutadans que ens estrenyim el cinturó. Però i l’Administració, com hi col·labora?

Endeutada com es troba també, havent destinat en moltes ocasions els seus recursos al malbaratament (vestint d’excessiva llum la ciutat per Nadal, per exemple ara que s’acosten les dates), ha desatès i desatén el pagament als seus proveïdors del sector privat; i aquí es fa gran la pilota. Hi ha empreses que treballen pels Ajuntaments majoritàriament i si aquest no els paga es troben que no poden atendre als seus proveïdors i la morositat es va contagiant i estenent com la pólvora a tots els sectors. Així les coses, és difícil que ens puguem anar recuperant tots plegats.

Veiem que segons la Federació d’Autònoms ATA, el pagament mitjà del sector públic no es produeix fins passats 158 dies! És més del doble que la mitjana europea, que són 62. I com que el retard en el pagament afecta a tota l’economia, com dèiem, això provoca que a Espanya el pagament a un tercer no es faci fins passats 103 dies des del naixement del deute.

Per tal de posar fre a aquesta plaga, el passat 5 de juliol es va aprovar la Llei 15/2010 de modificació de la Llei 3/2004 que estableix mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. El que pretén la modificació és fer-la més eficaç, ja que fins a la data, ha tingut poc èxit.

L’aspecte més important de la reforma és la imposició d’un termini màxim de pagament en les relacions entre els empresaris de 60 dies, i entre els empresaris i l’Administració de 30 dies, sense que es pugui pactar entre ells un termini més llarg. La norma ara ho imposa, té caràcter imperatiu, i si es viola i es pacta un termini superior, es considerarà abusiu. Aquests terminis serà aplicables a partir del gener de 2013, establint-se un calendari transitori per aquelles empreses i Administracions que apliquen terminis més llargs, per tal que puguin adaptar-se.

Per altra banda, s’introdueix que el termini de pagament començarà a comptar des que es tinguin els béns o serveis adquirits, i no des que s’emeti la factura, que és el que fixava anteriorment la llei, evitant ara tota mena de trampes relacionades amb aquesta recepció de la factura.

Pel que fa a l’Administració, se li imposa la realització d’informes trimestrals sobre el compliment dels terminis de pagament i l’establiment d’un registre de factures en els Ajuntaments. També s’agilitza el procediment pel cobrament d’un deute amb l’Administració, podent formular un recurs contenciós-administratiu contra l’Administració morosa que no contesti una reclamació escrita en el termini d’un mes.

L’interès de demora que s’establia per a l’incompliment dels terminis segueix mantenint-se en l’interès legal incrementat en set punts, que és l’instrument que ha de permetre eliminar aquesta morositat descarada.

Esperem que la reforma comenci a fer efecte, però caldrà aquí la col·laboració de tots, inclosa l’Administració que ens fa estrènyer el cinturó als ciutadans, mentre ella, i perdonin l’expressió, “es passa pel folre” les obligacions que contrau contractant amb el sector privat.