Morositat i honor

25 novembre 2010 por Joan Planas

Per desgràcia estem immersos en un temps en què la morositat campa. I el trist és que les més de les vegades no és volguda.

No és balder, per tant, fer comentari sobre el possible conflicte entre informar sobre la condició de morós d’una persona i el seu dret a l’honor.

Recentment, aquest any 2010, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat en una sentència que té un rerefons ben habitual.

Moltes comunitats de propietaris, tot i que la llei de propietat horitzontal de 1960 no ho contemplava, prohibien de fet a persones que eren moroses en el pagament de les quotes d’escala, tant el dret a votar, com també publicaven al taulell d’anuncis de l’escala els noms dels propietaris deutors.

Aquesta pràctica fou elevada a rang de llei amb la modificació d’aquella llei de 1960, i es contempla també al Codi civil de Catalunya (única llei aplicable a aquest efecte a Catalunya).

Això significa que quan es convoca una Junta de propietaris, es pot fer constar el nom dels propietaris que són deutors de la Comunitat i si no es posen al corrent abans de la celebració de la Junta, no poden votar (si tenen dret a parlar, però no ha votar).

Aquesta pràctica legal de l’anunci de la condició de morós d’un propietari ha estat discutit, en el sentit de considerar que fer-ne aquesta pública manifestació suposa atemptar al dret a l’honor del propietari (tinguem present que en la majoria de cassos el propietari viu a la mateixa escala i cap gràcia li fa veure el seu nom anunciat tant al taulell d’anuncis com a la convocatòria que es fa arribar a cada veí; tant ell com la seva família ho passen malament).

Doncs bé el Tribunal Suprem, en sentència de 31 de març de 2010, declara que no hi ha cap ofensa contra l’honor per la col·locació de cartells a la comunitat de propietaris que expressin la condició de deutor d’un veí, amb l’argument que aquesta és una informació que té interès per a la comunitat (afirmant el Tribunal, a més, que de cap manera això afecta al dret a la pròpia imatge i del dret a la intimitat personal i familiar).

Entén el Suprem que si es fa constar només la situació de deutor, sense fer judici valoratius ni ofenses, ni termes injuriosos o insultants, l’expressió que un propietari deu a la Comunitat és informació d’interès per a la Comunitat.

Val la pena tenir-ho present perquè no són poques les ocasions en les que els Presidents d’escala o els administradors de finques són amenaçats amb denúncies d’aquest tipus per part d’un propietari del que s’ha fet constar la seva situació de deutor de la Comunitat.