Morositat Institucional

26 abril 2011 por Joan Planas

Les persones que ignorem el món empresarial sanitari varem descobrir fa un temps l’existència d’un grup d’empreses que es diu “Grifols” dedicada al món sanitari i temes de sang (entre d’altres).

El reconeixement que els Estats Units els tenia com a empresa protegible per la seva vàlua i necessitat dels seus serveis, front d’atacs terroristes, etc., la va fer més visible per als ignorants.

Fa dos dies s’ha sabut que amb la compra d’una competidora d’aquesta empresa als Estats Units, es convertirà en el primer inversor espanyol als Estats Units. Poca broma.

Ara bé, degut a ser notícia per aquesta darrera qüestió, es publica el comentari fet pel seu President a la junta d’accionistes de l’empresa, en que expressava “vendre està bé, però cobrar és millor”. El comentari esdevé de constatar que a Espanya el grup cobra a una mitjana de 250 dies. En algunes comunitats autònomes, es paga a 600 dies. Però als EUA, es paga a 28 dies i al Canadà a 10 dies. A banda, a Espanya el Govern fixa els preus i després, com enguany, unilateralment els rebaixa un 7’5%.

Fa pocs menys d’un any, al BOE 6/7/2010, es va publicar  la llei de morositat de 2004 (llei 15/2010, de 5 de juliol).

Llegíem a la llei que l’objectiu  era reduir a un màxim de 30 dies el termini de pagaments en el sector públic. Els parlamentaris van preveure aplicar transitòriament això  a partir de l’1 de gener de 2013.  Per als pagaments entre empreses, el termini màxim establert és de 60 dies amb la mateixa aplicació transitòria.

El tema de fons, però, des del punt de vista de la morositat institucional, és que a Espanya no hi ha rigor. Fa pocs dies comentàvem que les administracions han de congelar la seva despesa a la seva disponibilitat econòmica (no és admissible l’endeutament que vol dir gastar avui i que paguin els nostres descendents).

Ara que han passat les eleccions, serà de bon veure en el llocs on canviïn els governants, què expliquen dels comptes que es troben sobre la taula i de les factures que hi ha no comptabilitzades sota les estores.

Però surtin o no els números reals, el dia que a Espanya li facin aplicar el rigor, ens estibarem els cabells i els vestits, però a fora, els que ens deixen diners, ens ho faran pagar. I si a més de rigor s’apliquen les lleis penals (per falsejar els comptes, per exemple), molts responsables polítics acabaran a la presó.