Necessitar l’habitatge llogat

1 agost 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

La darrera reforma de la llei d’arrendaments urbans (amb comentaris fets en aquesta mateixa secció recentment), que va entrar en vigor el dia 6 de juny de 2013 (ley 4/2013, de 4 de juny, de “medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas”), introdueix modificacions respecte de si pot o no el propietari reclamar la vivenda llogada.

Hem de tenir present que la normativa és només aplicable als contractes que es signin a partir del 6 de juny i no als anteriors.

Per als nous contractes de lloguer, per tant, cal dir que tot i la reducció dels terminis màxims a que té dret el llogater d’habitatge (mai ens referim als contractes que no són d’habitatge), que passen de cinc a tres anys, amb la reforma s’obre la porta i amplia la possibilitat que l’arrendador denegui al llogater el dret a allargar el contracte fins a 3 anys (si el contracte s’ha celebrar per un any prorrogable a tres).

S’ha de dir que el sector dels propietaris no reclamava aquesta modificació de forma especial, doncs el cert és que avui la preocupació només és tenir un llogater i que pagui.

Així, amb la nova redacció de la llei, es fixa la possibilitat de denegar la pròrroga (per tant el contracte ha d’estat en pròrroga) a l’arrendatari per causa de necessitat de l’arrendador, els seus familiar en primer grau o cònjuge, una vegada transcorregut un any de l’arrendament (no abans).

És novetat que ja no cal que en el contracte es fixi de forma expressa aquest dret a denegar la pròrroga per necessitat, sinó que opera per força o ministeri de llei (el que diem “ope legis” per tal que no ens entengui ningú).

D’aquesta manera el dret a denegar la pròrroga passa a ser un dret de l’arrendador, que podrà rescindir el contracte (tal i com diem), a partir del primer any, amb un preavís de dos mesos. Si el llogater no entrega la possessió voluntàriament, el propietari podrà instar la demanda judicial corresponent, en un judici verbal (com el corresponent a l’extinció del contracte per finalització de termini).

Si l’arrendador o propietari no ocupa l’habitatge en el termini de tres mesos, el llogater podrà recuperar la possessió de l’habitatge  per una període de tres anys o ser indemnitzat amb l’import corresponent a un mes per any que quedés per complir (ben poca cosa la indemnització que ja veurem els Tribunals si l’amplien a danys i perjudicis).

Tinguem en compte que si el contracte s’ha celebrat per un període concret (tres, cinc o més anys), si no es pacta res especial en el contracte, durant el període pactat no es podrà reclamar l’habitatge per necessitat.