Notaris i seguretat en la compra d’habitatges

17 novembre 2011 por Joan Planas

És sabut que la crisi afecta tots els sectors. Quan des de l’àmbit del funcionariat es critica que les retallades siguin només per a funcionaris, s’oblida que els no funcionaris pateixen les retallades directament, sense necessitat que ningú les hi imposi.

I a aquesta situació no és aliena a cap sector; ni advocats, procuradors, notaris, registradors de la propietat, ningú del sector jurídic s’escapa; i no diguem ja dels de la construcció i professionals com arquitectes o aparelladors.

I com que tothom vol cercar més feina per al seu sector, els notaris –que són funcionaris de l’Estat-  fan una proposta en el seu Congrés celebrat a Benidorm, que m’ha deixat estorat.

Plantegen la “necessitat d’introduir una major regulació en el mercat hipotecari i de l’habitatge, per a reforçar la protecció del consumidor”. Com a lema no està malament. El que esdevé és que sota aquesta voluntat d’assessorament i donar “més transparència i informació als ciutadans”, proposen una reforma per tal que els notaris no es limitin a l’autorització de les escriptures públiques de compra-venda, sinó que es volen que sigui necessària i obligatòria la seva intervenció en la fase anterior a l’escriptura, és a dir, en l’atorgament dels documents privats o d’arres, fent que aquesta intervenció sigui obligatòria (es permeten proposar que això sigui també així pel cas dels contractes d’arrendament, sota la base d’una presumpta major seguretat jurídica del contracte i el pagament de les rendes). Ells no diuen obligatòria, sinó preceptiva que sempre és políticament més correcte.

Segurament que com a proposta de caràcter intern, la dels notaris devia merèixer l’aplaudiment de tots els membres de la seva professió presents a l’acte i també dels que no hi eren. Aquesta proposta s’assembla molt a la que els Procuradors dels Tribunals volien formular, de cara a què totes les subhastes judicials de finques fossin intervingudes també pels Procuradors.

No és inhumà pensar que tothom vol salvar-se ell de la crisi –encara que sigui trepitjant interessos aliens- i d’aquí la formulació de propostes d’aquest tipus, que inclusivament poden considerar-se com a desensenyades i absurdes (també ofensives per a tota la resta d’operadors del mateix àmbit com poden ser els advocats o els agents  immobiliaris, doncs sota d’aquestes propostes el que es vol dir és que els demés no es preocupen d’assessorar bé i de ser transparents amb el ciutadà quan compra o lloga un habitatge).

A banda, l’aplaudiment corporatiu dels notaris en aquella proposta, afronta directament cap a les directives europees i lleis estatals que ja han establert la liberalització de serveis professionals.

Confio que els meus amics notaris –que els tinc- no només no es molestin per aquests comentaris, sinó que potser valdria la pena que es queixessin als que van formular una proposta tan contrària a la llei i tan poc respectuosa cap a tots els altres operadors jurídics i agents que intervenen en el sector immobiliari. La resta de professionals no podem aplaudir-la.