Noves taxes judicials al 2012

16 febrer 2012 por Joan Planas

Està en aquests moments pendent d’aprovació per part del Parlament de Catalunya el  Projecte de llei de mesures fiscals i financeres que  preveu l’aplicació d’una taxa en l’àmbit de l’Administració de Justícia, nova, que afectarà a tots els procediments judicials  civils (ordinaris, verbal a partir d’una quantia de 3.000 €),  com també en l’ordre contenciós administratiu.

La taxa judicial significa que per a interposar un procediment s’haurà de pagar també a l’Administració de Justícia, passant a nodrir aquesta no només dels pressupostos públics, sinó fent que el ciutadà que necessita passar pels Jutjats, visita sempre indesitjada per a tots els justiciables que han d’anar a què els tribunals resolguin assumptes conflictius, pagui una part del cost.

La taxa judicial no és una novetat. Quan fa 30 anys i poc –com passa el temps– ja pagàvem els aranzels que liquidava el Secretari judicial.

Al passar el temps i governant en Felipe González (crec recordar), va començar el tot gratuït. Es van suprimir els pagaments i tothom ho varem aplaudir.

Fa menys anys, en la darrera regulació que recordo, es va ressuscitar la “Tasa por el ejercicio de la potestad jurisdiccional en los órdenes civil y contencioso-administratívo” (llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social).

Dimarts, quan es replantegen fórmules de co-pagament en molts serveis públics, el Parlament de Catalunya ha aprovat (pendent de la tramitació durant un mes del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries demanat per ajornar-lo per part de diversos grups parlamentaris.

Tots els professionals  m’aventuro a afirmar que estem en contra de sistemes de co-pagament de la Justícia, tot i que com veiem no és una fórmula nova. Els “justificables”, diem, prou pena tenen d’haver-hi d’acudir, com perquè a més paguin. Però també és veritat que la major part podem entendre en la situació actual, que potser no hi ha més remei.

Sí que és veritat, però, que molts dels serveis que dóna la justícia com a administració, de forma gratuïta fins avui, són absolutament innecessaris. Molts procediments s’endeguen simplement perquè a una de les dues parts –sigui l’actor demandant o sigui el demandat– abusen del sistema i generen una conflictivitat que acaba al Jutjat de forma gratuïta.

Les classes mitjanes (ara ja no tant mitjanes), són les que avui en dia paguen tots els plats trencats,  i seran els únics a pagar les taxes. Mentre, el sistema permetrà que molts indesitjables que només usen la justícia per a allargar temes i viure “de gorra”, segueixin sense pagar res, gent que són conflictius i que a més de cobrar subsidis alhora treballen en negre –doncs si es sabessin tots els ingressos no hi tindrien dret i sempre hi han treballa– o simplement no els ha donat mai la gana de treballar –que tots en coneixem– i que a més no deixen viure als seus veïns, ni paguen a la pròpia Comunitat de propietaris, o lloguen un pis sabent que mai pagaran un lloguer quan siguin dins, etc.

Sóc contrari a la implantació de més taxes –judicials incloses– si no s’arbitren mecanismes àgils que impedeixin a la gent abusar dels serveis públics, doncs segurament si se n’evités l’abús, els costos a repartir entre tots serien menors i potser farien innecessàries més taxes.

Hi ha també, en el fons i des del punt de vista jurídic, un conflicte sobre si la nova taxa serà una doble imposició al existir-ne una altra (la de 2002), i també serà important que l’import de la taxa no sigui tan greujós que dificulti, als que la pagaran, reclamar els seus drets.