Operacions vinculades: Hisenda les endureix

25 març 2010 por Joan Planas

Hem comentat en d’altres ocasions sobre la normativa que s’ha establert, per a regular i documentar els valors en les anomenades “operacions vinculades” (“compravendes vinculades”, “lloguers vinculats”, prestació de serveis, etc). És operació vinculada tota la que tingui lloc entre una entitat i els seus socis o consellers o administradors i familiars fins al tercer grau, o entre entitats que pertanyin al mateix grup, per exemple.

La normativa es conté en el Reial Decret 1793/2008, de 3 de novembre, que va operar una modificació certament important del Reglament de l’Impost de Societats. Aquesta norma estableix una obligació  exigible a febrer de 2009, seguint la línia marcada ja per la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal.

Tot i que hi ha pressions importants (per exemple la capdavantada per Cecot) per tal que Hisenda procedeixi a modificar la regulació legal simplificant el tractament i eximint-ne a pymes, microempreses i autònoms (iniciativa presentada per CiU al Congrés de Diputats), sembla que Hisenda va pel seu compte i encara endureix més la interpretació de la normativa.

Tinguem en compte que l’incompliment de la llei o fer-ho contra la interpretació que en tingui la Direcció General de Tributs (DGT), por acabar amb la imposició d’importants sancions (per exemple 1.500 € per cada data i 15.000 € pel conjunt de dades)..

La darrera interpretació de la DGT, atenent a una consulta que se li ha formulat, per exemple, considera com a operació vinculada la transmissió de les accions d’un soci (un 15% del capital) a favor de la mateixa societat, quan a conseqüència de la transmissió el soci deixa de tenir precisament la condició de soci i perd la relació amb la societat.

Considerar que l’operació és vinculada, vol dir que la transmissió de les accions ha de ser documentada pel que va al valor de mercat de les accions. Abans no es considerava així la interpretació de la norma.

En aquest moment, la imposició a les empreses d’obligacions formals i més rigoristes sembla que és evident que no toca. Però la situació per a les empreses és de desconcert.

Al costat d’aixó, les administracions per quedar bé, crearan els anomenats vivers d’empreses, sense adonar-se que tot i sent important la creació d’empreses, el millor que podem fer és intentar mantenir les que tenim i facilitar que segueixin generant riquesa i llocs de treball, en lloc d’anar-lis posant pals a les rodes i imposant obligacions que els generen cost i riscos fiscals molt importants. Com bé diu l’associació espanyola d’assessors fiscals (Aedaf), és erroni implantar un règim uniforme per a tot tipus d’operacions, tant internes i transnacionals i per a tot tipus de grups empresarials amb independència de la seva envergadura.

Convindria que urgentment es resolgui el tema, però hem de tenir en compte que la confusió actual pot deixar moltíssimes empreses amb un risc fiscal important, que creien que al final es modificarà la normativa, optin per no fer res.