Ordenar la nostra successió (I)

18 juny 2012 por Elisabet Planas

REVISTA LLOCS – Juny 2012 – Número 20

Sovint, per tractar-se d’un fet que ens arriba més tard o més d’hora a tots plegats, ens plantegem què passarà després de la nostra mort. Una pregunta transcendental que no ha escapat a ningú, però a la qual podem donar part de la resposta. Quan una persona mor, què passa amb el seu patrimoni?

Quan es produeix la mort d’una persona, jurídicament s’obre la successió del seu patrimoni, a la qual són cridats tots aquells que tinguin el dret de succeïr-lo. És a dir, que quan un mor el conjunt de béns, drets i obligacions que ostenta passen a una tercera o terceres persones d’acord amb el que el mort (el causant) hagi volgut establir en un testament (o bé, si aquest testament no s’ha atorgat mai, d’acord amb el que estableix la llei). Per tant, tant si s’ha fet testament, com si mai se n’ha fet cap, se sabrà què passarà amb el seu patrimoni en el moment de la seva mort.

El testament és un document que tota persona pot atorgar per tal d’ordenar la seva successió, de determinar qui serà o seran els seus successors (hereus) quan mori, amb total llibertat però amb subjecció al què disposa la llei. De testaments n’hi ha de diferents tipus. El més idoni i més segur és el testament notarial, que com el seu nom indica és el que s’atorga davant d’un notari.

De testaments notarials en tenim dos tipus: els oberts i els tancats. La diferència entre un i altre rau en què el primer és aquell que s’atorga davant el notari, a qui el testador (la persona que fa testament) li comunica la seva voluntat de paraula o per escrit; per tant és el notari qui redactarà el testament amb el que el testador li ha expressat. En canvi, el testament tancat és aquell que redacta el propi testador  (o un tercer autoritzat) per escrit i signat en totes i cadascuna de les seves pàgines i que és dipositat en una coberta tancada de manera que no en pugui ser extret que serà entregada al notari; en aquest cas el notari no coneix la voluntat del testador ni ha escrit el testament, passant només a ser protocolitzat (arxivat a l’arxiu del notari). És clara la diferència, doncs, que el testament tancat sempre pot contenir clàusules que hagin d’interpretar-se o sense rigor jurídic que pot portar problemes a l’hora de conèixer com es reparteix l’herència.

Una altra forma de testar seria a través del que es coneix com el testament hològraf, que és aquell que consta per escrit i signat de manera autògrafa pel testador, que només serà vàlid si es comprova que és autèntic i que a més conté els mateixos problemes d’interpretació, falta de rigor i de seguretat jurídics que el testament tancat.

Si no s’ha atorgat testament aleshores és la llei la que determina qui són els nostres hereus.