Pactes successoris al 2009

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa8Article publicat el 15/1/2009

 

Com hem dit en dies passats, l’1 de gener de 2009 ha entrat en vigor la nova regulació de les herències a Catalunya.

Una novetat importantíssima fa referència al canvi de filosofia, ampliació de contingut i adaptació a la societat i economia empresarials actuals, dels pactes hereditaris. Fins ara destinats a l’àmbit rural, els pactes successoris eren el vehicle de transmissió intergeneracional dels patrimonis familiars, de base típicament agrària, per mitjà de la institució d’hereu únic convinguda en capítols matrimonials.

La falta d’adaptació a l’economia industrial ha deixat els pactes hereditaris a un racó absolutament residual, només objecte d’estudis saberuts però intrascendents per a tots nosaltres.

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular (la successió contractual es deslliga necessàriament del seu context matrimonial -perquè no s’han d’atorgar necessàriament entre cònjuges o futurs cònjuges, ni tampoc entre els pares o altres familiars i els fills que es casen). Els pactes es poden atorgar amb el cònjuge o convivent, amb la família d’aquest o amb la família pròpia, dins d’un cert grau de parentiu per consanguinitat o afinitat.

La restricció legal quant al grup de persones que poden convenir pactes successoris no regeix per a ésser afavorit. Els pactes poden contenir disposicions a favor de terceres persones, però aquestes no adquireixen cap dret fins a la mort del causant. D’aquesta manera es permet, per exemple, que el pare i la mare pactin, entre ells dos, que l’herència sigui per a un o uns fills determinats, encara que no tinguin el consentiment d’aquests, i, més endavant, si les circumstàncies ho aconsellen, convinguin un nou pacte successori per a instituir un altre fill o una altra persona.

La nova regulació és prou oberta per a emparar els pactes que a vegades s’estipulen en ocasió de la transmissió d’empreses familiars, en els quals poden arribar a intervenir diverses generacions de parents en línia recta i altres membres de la família extensa.

Aquesta obertura de mires de la legislació catalana històrica en matèria de successions, anclada durant anys en una estructura agrària avui desfassada (ja que també les explotacions agràries avui són indústries), donarà un joc extraordinari en el típic problema de com protegir la integritat de l’empresa, la seva continuitat, davant l’esdeveniment sempre cert de la mort de l’empresari (la mort és un fet cert, malgrat la seva indeterminació i és sabut, encara que no agradi, que d’una banda no trobem pel carrer ningú que tingui 150 anys o que ningú hagi transportat a un més enllà no ja 5 cèntims d’euro, sinò ni tan sols 5 cèntims de pesseta).

La nova regulació hauria de plantejar-se com un tema important a analitzar des del punt de vista jurídic per  a tots aquells que tenen preocupació per evitar que a la seva mort, l’herència no ensorri l’empresa i alhora eviti o minimitzi problemes personals entre les hereus i perosnes que han de sortir afavorides en la successió de l’empresari.

És aquesta novetat una bona notícia per a tants petits i mitjans empresaris i professionals, per als que la normativa que ara comentem no serà la panacea, però sí un ajut importantíssim a tenir en compte que ha de superar les mancances que fins ara es patien en matèria de protocols familiars empresarials, més carregats de bona fe que d’efectivitat real, ja que els mancava un suport normatiu com aquest.

És aquest tema un interessantíssim, exemple i paradigma de l’efectivitat que pot tenir interrelacionar les normes civils i les mercantils.

És recomenable que els afectats en prenguin nota, n’estudiïn els avantatges i actuin en conseqüència. Els seus successors els hi agrairan.