Pensió d’aliments als fills

En tractar la setmana passada de l’extinció o pèrdua de la pensió de divorci, un conegut em pregunta sobre la pensió entre pares i fills.

És sabut que per efecte d’un trencament de parella, una de les qüestions importants a tractar és la de la distribució del deure d’aliments a favor dels fills i, si escau, la fixació d’aliments per als fills majors d’edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis i convisquin amb algun dels progenitors.

S’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular.

Naturalment que els pares “normals”, tenen clara aquesta obligació respecte dels fills. Però a voltes les coses es compliquen, bé sigui per que el fill ni estudia, ni treballa, o estudia sense límit d’edat i no es planteja la incorporació al món laboral, o situacions semblants (a vegades pot ser que el fill no treballa per que l’altre ex cònjuge no vol que ho faci, etc.) La gent a vegades podem ser tan complicats o tenir tanta mala fe (diguem-ho així).

I la pregunta és fins quan s’ha de mantenir un fill i pagar la seva pensió.

Cal tenir present que el cas no seria diferent si en lloc de parlar d’una parella trencada, els aliments es presten al fill d’una parella no trencada (fins quan mantenir el fill que no vol treballar, ni marxar de casa?).

Com és normal., no hi ha blancs i negres, sinó que cada cas s’ha d’estudiar i valorar las circumstàncies que hi concorren.

Hem de tenir present que tant si és el fill que no admet la innecessarietat que li paguin aliments o l’altra membre de la parella –trencada  o no- s’hi oposa, per a extingir la pensió d’aliments a favor d’un fill cal instar un procediment judicial, que en el cas de parelles trencades podria ser de modificació de mesures. Com a norma general, la sentència que resolgui aquest procés decidirà l’extinció de la pensió amb efectes ex nunc, és a dir, des de la data en que es presenta la demanda.

Aquesta norma general té una excepció, que ha estat acollida per l’Audiència de Barcelona, en el cas que el beneficiari dels aliments hagi obrat de mala fe o s’hagi produït un abús de dret. En aquests casos, com podria ser el cas que el fill hagués ocultat la percepció d’altres ingressos o remuneracions per a evitar precisament l’extinció de la pensió, o simplement que no existís la necessitat d’ésser alimentat, es considera que l’extinció haurà de tenir efectes retroactius fins el moment en què el fill començà a tenir aquells ingressos o mancà aquella necessitat.

Per tant, en tots els supòsits en que es pugui acreditar falta de necessitat o quan el fill (o filla), podent treballar sense impediments ni ho fa ni cerca treball, sinó que viu predisposat a ser mantingut sine die, aleshores pot instar un procediment per extingir l’obligació de prestar aliments (sigui la parella trencada o no), per que si la causa de la necessitat d’aliments és imputable al fill, o ja no subsisteix, aleshores pot extingir-se l’obligació d’alimentar.

Òbviament, i més ara en la situació econòmica present, l’obligació d’alimentar també té en compte quina sigui la situació econòmica de l’obligat a prestar-los, però s’ha de tenir present que la modificació de la quantia o l’extinció si no hi ha acord entre les parts, s’ha de demanar judicialment per a llur eficàcia i efectivitat.

Categories: Família, General.