Pensió de divorci perduda

21 juliol 2011 por Joan Planas

La llei estableix en els cassos de divorci la possibilitat que a un d’ells es reconegui el dret a percebre una pensió a càrrec de l’altre, quan es produeixi pel fet del divorci un desequilibri econòmic entre ells, que meriti un empitjorament en la seva situació anterior en el matrimoni. La pensió la fixa el jutge en funció dels possibles acords entre els divorciats, la seva edat, estat de salut, qualificació professional i probabilitats d’accés a una feina, dedicació passada i present a la família, col·laboració en les activitats laborals o professional de l’altre cònjuge, duració del matrimoni i la convivència, pèrdua d’un dret a pensió i mitjans econòmics i necessitats que tinguin.

En el cas d’unions estables de parelles, també es pot reconèixer el dret quan en cessar la convivència un dels dos convivents,  hagi treballat per a la llar comuna o per a l’altre convivent –sense cobrar o havent cobrat de forma insuficient- i això hagi comportat a l’altre un enriquiment injust i si ha minvat la capacitat d’un d’ells d’obtenir ingressos.

Moltes vegades aquest dret a percebre una pensió derivada d’un divorci es considera com intocable i pràcticament impossible de revisar, malgrat legalment no és així.

En aquest sentit, el Tribunal suprem confirma en cassació la sentència que ja havia dictat l’Audiència Provincial de Còrdova l’any 2009, extingint el dret d’una divorciada a seguir cobrant una pensió compensatòria que se li havia reconegut anteriorment en un procediment de divorci.

El Tribunal Suprem considera que l’exdona hauria perdut el seu dret a seguir cobrant fonamentant-se aquesta resolució en el fet que ha quedat acreditat que aquesta s’ha mostrat totalment passiva i desidiosa a l’hora de cercar una nova feina.

Dit amb d’altres paraules, l’exdona no s’ha preocupat ni de millorar la seva qualificació professional, ni tampoc ha tingut un autèntic interès i empenyorament a superar el desequilibri causat per la separació primer i el divorci després.

No es tracta, òbviament, que la persona divorciada que percebi una pensió del seu ex-cònjuge i no trobi feina, hagi de perdre la pensió.

Es tracta de limitar en termes de justa aplicació de la llei, un dret que no és absolut, com és el dret a percebre una pensió, sinó que cal que considerar que el que són drets per a uns són càrregues per a uns altres i la seva valoració ha de quedar sempre oberta a quines siguin les circumstàncies que es vagin donant.