Pensió dels professionals

2 juny 2011 por Joan Planas

Si el lector no és un professional col·legiat –advocat, metge, arquitecte, arquitecte-tècnic, aparellador, procurador, dentista, enginyer, etc.- és possible que aquest comentari no li interessi en absolut.

Però el fet que afecti només al col·lectiu dels professionals col·legiats, que som poca gent comparativament, fa que el comentari tingui més validesa en ordre de difondre més la problemàtica.

El fet és que el Ministeri de Treball i Immigració (la gent d’esquerra amb “iniciativa” en llenguatge políticament “correcte” en diuen “fenomen migratori”), ha dictat una Ordre que es publica al BOE de 26 de maig de 2011 (Ordre TIN/1362/2011, de 23 de maig, sobre règim d’incompatibilitat de la percepció de la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social amb l’activitat desenvolupada per compte propi pels professionals col·legiats).

Jurídicament no sembla correcte que una limitació, per declaració d’incompatibilitat d’un dret a una prestació per pensió contributiva, pugui fer-se per una Ordre Ministerial, per més que aquesta es disfressi com a una disposició aclaratòria d’una situació jurídica actual, però el Ministeri de Treball tira pel dret.

Així, declara aplicable també  a l’exercici de l’activitat per compte propi dels professionals col·legiats, la incompatibilitat per a cobrar la pensió de jubilació i el treball del propi professional com a jubilat pensionista.

Aquesta Ordre, de la que els col·legis professionals com els d’advocats ja han manifestat que procediran a portar als tribunals, entra en vigor el dia 1 de juliol de 2011 i ha deixat estorats a tots els afectats.

Els professionals col·legiats moltes vegades presten els seus serveis per compte aliena (treballant majoritàriament per empreses) i alhora presten els seus serveis professionals per compte propi (consulta de metge, advocat, etc.). Aquesta doble prestació de serveis, per a la que es cotitza i que a més suposa per a la Hisenda Pública la percepció de més impostos directes (IRPF) i indirectes (IVA), permet compaginar l’activitat professional una vegada el professional es jubila de l’empresa o administració per a la que ha prestat els seus serveis.

Amb aquesta Ordre –de la que es desconeix altre possible objectiu que no sigui la de crear artificiosament llocs de treball per les baixes que es produiran en les activitats professionals- no hi ha cap dubte que ha de produir un efecte molt negatiu no només per als ingressos dels  afectats, sinó també perquè suposa a la pràctica força la jubilació d’un personal que a l’edat de jubilació normal té una capacitació i unes possibilitats de prestar serveis professionals molt útils a la societat.

Una mostra més de l’erroni legislar de polítics incompetents –al meu criteri.