Personatges volguts i odiats

13 desembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

Anava a fer un comentari només sobre els odiats, però en conèixer la mort del doctor Josep Maria Arias Ventalló, cal que canviï i li tingui aquesta nota de recordança. El doctor Arias ha estat durant anys i panys no només un metge reconegut i una persona afable, neguitosament amable, obert i alegre, sinó que era un personatge il·lustrat i viatger avançat a l’època, que a més va tenir la gràcia de saber explicar els seus viatges en un temps i lloc on el viatjar era reservat als esperits més intrigats i enciclopèdics. La ciutat sempre el recordarà  entre els seus terrassencs il·lustradament volguts.

El contrapunt i per qui anava inicialment el comentari, són personatges odiats, que en finalitzar l’any pràcticament, per mèrits propis i en ordre intercanviable són el Ruiz-Gallardón (ministre de Justícia), el Wert (ministre d’Educació) i finalment el Bustos de Sabadell.

Començant per aquest darrer, en Bustos, hem de dir que no havia vist mai tanta unanimitat municipal en comentar sobre un personatge polític la frase “ja era hora”. Ningú pot afirmar que sobre l’ex-alcalde hi hagi cap contrastació sobre una conducta irregular, però sembla mentida que un personatge pugui acaparar ell solet tanta unanimitat.

Més enllà de la reprovació judicial que pugui o no tenir, ha de ser depriment saber que tothom et té en tan poca estima.

I què dir dels Ruiz-Gallardón i Wert.

Les actituds d’ambdós, per raons diferents, també fan pensar i molt. El personatge del primer, és propi de qui no ha trepitjat mai un jutjat i de qui desconeix el món de la justícia i les seves necessitats, o bé actua amb malícia i sense ignorància. Posar barreres econòmiques per alleugerir la feina dels jutjats dificultant  l’accés dels ciutadans a la justícia és de mires esbiaixades, i encara pitjors mires són les de voler passar al seu  ministeri competències que no li són pròpies, sinó que pertanyen al govern judicial (Consell General del Poder Judicial).

I del Wert, aquest personatge seria d’opereta bufa, teledirigit per l’Aznar, autèntic governant a l’ombra,  si no fos pel mal que  pot acabar fent a la societat catalana i a la seva escola.

Hi ha un sentiment general anti-català, que és àmpliament i inversament compartit des de Catalunya, cap a aquesta Espanya canyí, bufa i fastigosament decidida a acabar amb tot el que sigui català.

El sentit comú –que personatges com els odiats esmentats i tants més que no cabrien en aquest comentari- fan que creixi cada dia més l’esperança de tenir-los el més aviat possible de veïns llunyans.

Per cert, els recomano vivament fer catarsi anant a veure “La família irreal”, si encara hi són a temps s’ho passaran d’allò més bé.