Plusvàlua municipals i desnonaments hipotecaris

21 març 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Aquests dies els mitjans de comunicació s’han adonat  de la incoherència que els deutors hipotecaris, quan el banc o un tercer se’ls ha adjudicat l’habitatge, com que l’adjudicació és el final d’una transmissió (forçosa, però transmissió), hagin de pagar a més un impost a l’Ajuntament. És l’impost municipal sobre l’increment de valors de naturalesa urbana, altrament conegut com a “plusvàlua municipal”.

Realment és d’una incongruència econòmica brutal. Però és així, perquè la llei determina que el subjecte passiu d’aquest impost és el “venedor” i, per tant, com que l’Ajuntament no pot canviar la llei, l’impost és merita igualment i per tant es merita també la quota corresponent.

L’Ajuntament de Terrassa, conscient d’aquesta situació, té una línia d’ajuts als propietaris que han perdut el seu habitatge en una execució. La idea és que l’Ajuntament genera el rebut o liquidació de la quota de l’impost a liquidar i si ho sol·licita l’interessat, aleshores aquest pot accedir a aquell ajut (sempre que l’interessat reuneixi naturalment uns requisits econòmics determinats, que s’han d’acreditar degudament). Valgui dir que a la part tècnica tributària de l’Ajuntament de Terrassa hi ha un personal eficient i treballador (això no vol ser cap crítica per omissió als demés treballadors municipals ni als polítics).

Dit d’altra forma, amb els diners de l’Ajuntament es paga la quota a l’Ajuntament.

Com ja s’adona el lector, quan la legislació no s’adapta amb agilitat a la realitat social, s’han de fer filigranes per evitar no només agreujar la situació dels ciutadans afectats en el seu habitatge habitual per una execució hipotecària que els porta a perdre la seva vivenda, sinó també perque l’Ajuntament necessàriament ha de generar les quotes i liquidar-les, tancant definitivament l’expedient.

Estic segur, que quan vinguin temps de més bonança o simplement ja s’hagin acabat les execucions hipotecàries perquè tothom sigui al carrer, aleshores els poders públics, en aquest cas el parlament espanyol, modificarà la llei per tal que no calgui fer aquests ginys tributaris.