Poders entre familiars

3 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa1

Article publicat el 26/3/2009

 

No diem res de nou si manifestem que cada dia la gent viuen més anys. Però moltes vegades els més anys no són en plenitut de facultats mentals, sinò amb problemes, que les famílies pateixen amb resignació, com no!

També la pèrdua o minva de facultats afecta a gent més jove, sigui per problemes vasculars, accidents de cotxe, etc.

Doncs bé, moltes vegades les famílies queden atrapades en la imposibilitat de gestionar i/o vendre el patrimoni, perque el titular dels bens està en una situació que impideix regir els seus actes amb plens efectes jurídics.

Entre persones que es tenen tota la confiança i estima, era normal l’atorgament de poders generals dels uns als altres, en previsió de situacions en que un dels dos és absent, o simplement per comoditat.

Quan fem poders a una altra persona, que s’atorguen davant de notari i hi ha diverses variacions de contingut, la persona “apoderada” pot fer ús dels poders en tant que manifesta que està seguint les instruccions del poderdant (el que atorga el poder).

En els poders “vells”, fer servir el poder si la persona que l’ha atorgat no es troba en la plenitut de les seves facultats, no és possible, tota vegada que no podem manifestar que seguim les seves instruccions, ja que aquestes poden ser jurídicament “defectuoses”.

Per subsanar aquesta situació, és convenient que les persones que havien atorgat poders, comprovin si en ells es preveu aquesta situació.

Pel cas que no sigui així, es convenient comparèixer davant de notari i atorgar un nou poder general, en el que expressament s’especifiqui que “el poder subsistirà en cas d’incapacitat sobrevinguda del poderdant, mentrestant no sigui revocat per l’autoritat judicial o pel propi poderdant.

És per tant un bon consell, que el lector  es fixi si per a ell o els seus familiar que s’haguèssin atorgat poders, hi ha aquesta clàusula i, si no hi és, actuar en conseqüència.

Ara bé, també és un bon consell tenir present que els poders parteixen de la cega confiança dels uns en els altres, i per tant, abusar del seu atorgament pot tenir unes conseqüències nefandes, com que per exemple l’apoderat procedeixi a vendre o gravar el patrimoni del poderdant.

Per tant, ull amb ambdues situacions i a reflexionar-hi.